gramàtica 


m. i f. [FL] [LC] [PR] Persona versada en gramàtica. 
f. [FL] Ciència que estudia i descriu l’estructura de les llengües o d’una llengua en particular. 
f. [FL] Sistema fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic i lèxic d’una llengua. La gramàtica del basc. 
 [FL] gramàtica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars. 
f. [FL] Text que recull la descripció d’una llengua. He comprat una gramàtica del txec. 
f. [FL] Teoria o model d’anàlisi de l’estructura de les llengües. La gramàtica de Port-Royal. La gramàtica de Chomsky. 
 [FL] gramàtica oracional Gramàtica que té com a unitat d’anàlisi l’oració. 
 [FL] gramàtica textual Gramàtica que descriu els fenòmens lingüístics que ultrapassen el marc de l’oració. 
f. [LC] [FL] Conjunt de normes relatives a l’estructura d’una llengua que s’han de seguir per parlar-la i escriure-la correctament. Avui estudiarem ortografia i gramàtica. 
f. [FL] Ús de la llengua d’acord amb les normes de la gramàtica. Dues faltes d’ortografia i una de gramàtica.