El desig de revolta

 

Durant la primera meitat del s.XX van haver dues grans guerres: La Primera Guerra Mundial (1914-1918) i La Segona Guerra Mundial.

 

En aquest període és quan es produí un gran esclat de moviments artístics (pictòrics i literaris) que reben el nom d'avantguardes.

 

Només tenien una proposta en comú: el desig de revolta. Defensaven una ruptura radical amb els valors culturals que havien estat vigents fins aleshores.

 

La recerca de noves formes d'expressió

 

Al desig de ruptura amb el passat s'hi va afegir l'afany de recerca per trobar noves formes d'expressió.

 

El terme avantguardisme s'aplica per definir l'esperit de ruptura i experimentació en el món de l'art.

 

L'avantguardisme és l'etapa amb més canvis en la història de l'art. Una de les seves característiques és l'eliminació de les fronteres entre la pintura i la literatura.

 

Els 3 moviments que més la identifiquen són: El cubisme, el futurisme i el surrealisme.

 

El Cubisme

 

Sorgeix al 1907, però el cubisme literari no s'inicià fins al 1913 (el primer poeta del cubisme va ser Guillaume Apollinaire).

 

Característiques:

 

La pintura: Vol representar l'estructura interna de les coses seguint mètodes científics. Descompon els objectes en formes geomètriques.

 

La poesia:Fragmenta el poema barrejants imatges, fa servir el cal·ligrama.

 

El Futurisme

 

Sorgeix al 1909 (el primer manifest futurista de l'italià Filippo Marinetti).

 

Característiques:

 

Exalta l'esperit de la vida moderna i converteix la màquina i la velocitat en els símbols de la civilització tecnològica que s'acostava.

 

 

Proposava deixar las paraules lliures i eliminar els signes de puntuació.

 

El Surrealisme

 

Sorgeix a França al 1924 (amb el manifest del poeta André Breton). Està basat en el psicoanàlisi de Sigmund Freud, el surrealisme intentava captar el món dels somnis i del subconscient.

 

Característiques:

 

Està basat en imatges il·lògiques, objectes amb transformacions estranyes i introdueixen la narració de somnis i al·lucinacions.

 

Màxims representants: Joan Miró i Salvador Dalí (pintura) i J.V.Foix (literatura).

 

L’Avantguardisme en la literatura.

 

Les primeres manifestacions avantguardistes es produïren durant la Primera Guerra Mundial, hi hagué uns moviments d’avantguarda com a França o Itàlia. La majoria de poetes es mantingueren fidels al Noucentisme.

 

Els escriptors catalans que s’adherien de les avantguardes ho van fer de manera individual i moderada.

• En una primera etapa (1916-1924), l’activitat avantguardista catalana va seguir les propostes de cubisme i el futurisme. Josep M. Junoy va introduir aquests moviments al nostre país i Joan Salvat-Papasseit en va ser l’escriptor més destacat.
• En la segona etapa (1925-1938), la influència del surrealisme es deixà sentir amb força sobre un grup d’artistes aplegats a l’entorn de la revista L’Amic de les Arts. Aquest grup estava format  pel poeta J.V.Foix i el pintor Salvador Dalí.

 

Joan Salvat-Papasseit

 

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Quan tenia set anys el seu pare va morir, la família va quedar en la misèria i Salvat va ser internat a l'asil Naval (Instal·lat al port de Barcelona). En va sortir als dotze anys i es va posar a treballar per poder subsistir i ajudar la mare i el germà petit. Com que tenia una formació escolar molt deficient, va haver d’agafar les feines que li sorgien.

 

Als disset anys va començar a formar-se pel seu compte. Es va moure entre els ambients socialistes i anarquistes i a més, va publicar diversos articles periodístics. Per un d’aquests articles hagué d’estar-se dos mesos a la presó.

 

Dels moments més difícils de la seva vida és quan es veié obligat a treballar de vigilant de nit al port, les amargues experiències viscudes al port i els records del seu pare van ser idealitzats pel poeta amb un entusiasme vital i un optimisme corprenedors.

 

Als vint-i-tres anys,va dirigir una llibreria i va descobrir els moviments avantguardistes. Va publicar manifestos, va editar revistes i va escriure els sus primers llibres de poesia: Poemes en ondes hertzianes (1919) i L’irradiador del port i les gavines (1921).

 

La figura de Maragall va donar un sentit moral al seu esperit inconformista.

 

La poesia de Salvat-Papasseit es torna més íntima i personal.

 

El mateix any que es casa va tenir la primera crisi d’una malaltia que al cap de poc acabaria amb la seva vida (tuberculosi).

 

Salvat encara va se capaç de produir una de les seves millors obre líriques que tracta d’El poema de la rosa als llavis (1923) i cançons que expliquen una història d’amor entre el poeta i una noia.

 

Va morir el 1924, als trenta anys.