LA LITERATURA POPULAR DURANT L’EDAT MODERNA

 

La literatura popular de tradició oral i autor anònim va mantenir una gran vitalitat.

Literats i filòlegs del s. XIX van dedicar-se a fer un recull i escriure el Romancer (poemes i cançons populars) i un recull de llegendes i rondalles.

 

El cançoner popular

Recull cançons molt antigues de tipologies diverses:

• Cançons llegendàries.
• Cançons d’amor.
• Cançons de lladres i bandolers.
• Cançons religioses.
• ...

Durant els segles XVI i XVII va haver molta escassetat i misèria, l’aparició de lladres, contrabandistes i colles de bandolers era habitual, la màxima virulència fou entre 1540 – 1640.

 

Aquestes accions dels bandolers contra els poderosos va generar moltes caçons populars, com si els bandolers fossin petits herois. És tractat com una víctima de la situació social i econòmica, no com una persona malvada. Una de les cançons més conegudes és la cançó del lladre.

 

El teatre popular

 

Durant d’Edat Mitjana l’Església promovia la representació teatral de passatges religiosos durant les festivitats com a finalitat didàctica.

Aquestes reprsentacions van sr adoptades per la gent dels pobles i va perdurar durant l’Edat Moderna i fins i tot han arribat als nostres dies (la Passió d’Ulldecona).

Cicles temàtics:

• Cicle de Nadal: dedicat al naixement de Crist, l’adoració dels pastors i dels mags i l’anunci del judici final.
• Cicle de Pasqua: dedicat a la passió, mort i resurrecció de Crist.
• Cicle marià: dedicat a la Verge Maria (mort i assumpció).
• Cicle hagiogràfic: dedicat a la vida dels sants.

 

El teatre popular de contingut profà més conreat fou l’entremès (sainet).

• És una peça dramàtica curta, un sol acte.
• De caràcter còmic o burlesc.
• D’ambientació popular: personatges estereotipats (marit cornut, vell avar, batlle ignorant, criat astut, l’alcavota, el gandul,...)
• La finalitat era divertir i es representava en places i carrers.
• Llenguatge col·loquial, viu i directe.