Volent Amor venjar tan gran cruesa

 

Volent Amor venjar tan gran cruesa

y desliurar d' un tir mil de cadena,

ab l'arc en mans volant l'alba serena

dels cels baixà mostrant gran fortalesa:

 

i havent mirat la vostra gentilesa, 

Fènix al món, sentí tan mortal pena

que per fugir molt prest girà l'esquena

per no ser pres de sa mateixa empresa.

 

Y retornant als cels, dix: - Mare mia,

lo vostre nom de gentilesa i fama 

al món ja perd tota sa gran valia;

 

que en aquest jorn he vist tan gentil dama

que amb gran perill pensí campar tal dia,

tant sa valor tot l'univers inflama.

 

Pere Serafí. Dins de Poesies catalanes. Barcino

 

(Amor és representat per Eros amb arc i fletxa que vol venjar la crueltat d’una dama que té enamorats a molts homes i vol deslliurar-los. Baixa del firmament, però al veure la dama descobreix que és unica en el món com l’au Fènix. Li causa tanta por que fuig per no enamorar-se’n. Torna al cel i li comenta a la seva mare Afrodita que ha perdut bellesa respecte la dama.)

 

Compara son amor a una gran tempestat

 

Obert ja lo vaixell, sens arbre, antena,

Lo mar ensuperbit i tempestuós,

Lo vent trat i lo cel prodigiós,

La nit gelada i de tenebres plena;

 

Gran plor, confusió, angústia i pena

Combaten al pilot trist, dolorós,

Qui, vent-se en mortal punt, i perillós,

Al dia invoca i a sa claror serena.

 

Muntanyes van creixent de ona en ona,

Midint dels núvols negres la distància,

Tant que lo mar, cansat, jaure pendria:

 

Sols en ton gran rigor contenta i bona

La mar se llança, fiada en ta inconstància,

Per ser qual ona, en tot, la vida mia.

 

Francesc Vicent Garcia. Dins l’Antologia de poetes catalans.

Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors

 

(L’autor mostra el seu esperit turmentat a causa de l’amor no correspost vers una dama. Confia que canviï d’actitud per apaivagar la desesperació de la seva ànima.)

 

 

Lucrècia Joan Ramis

 

(Brutus)

... Veniu, doncs, cavallers, veniu, jurau amb mi,

als peus de la virtut que mirau morta aquí.

(Aquí Brutus pren el punyal amb què

Lucrècia s’ha donat la mort)

 

(Brutus)

 

Jurem amb el punyal qui ha traspassat son pit,

el punyal de sa sang que veis estar tenyit,

que, moguts vostros cors d’aquest succés fatal,

perseguirem Tarquinus amb un furor mortal:

que a ell i a tots els seus de Roma treurem.

 

(Brutus)

I, si Lucrècia, morta, ensenya a los humans

que encara la virtut habita amb los romans,

la sua mort venjada avisarà a los reis

a detestar el vici, a respectar les lleis.

 

Joan Ramis i Ramis

Lucrècia. Edicions Proa

 

 

Cançó del lladre

 

Quan jo n'era petitet

festejaba i presumia,

espeardenya blanca al peu

i mocador a la falsia.

Adèu, clavell morenet!

Adèu, estrella del dia!

 

I ara, que ne sóc grander,

m'he posat a mala vida.

Me só posat a robar,

ofici de cada dia.

Adèu, clavell morenet!

Adèu, estrella del dia!

 

Vaig robar un traginer

que venia de la fira,

li prenguí tots els diners

i la mostra que duia.

Adèu, clavell morenet!

Adèu, estrella del dia!

 

Quan he tingut prou diners,

he robat també una nina,

l'he robada amb falsedat,

dient que m'hi casaria.

Adèu, clavell morenet!

Adèu, estrella del dia!

 

La justicia m'ha pres

i en presó fosca en duia.

La justicia m'ha pres

i em farà pagar amb la vida.

Adèu, clavell morenet!

Adèu, estrella del dia!

 

Història de la literatura catalana. Ariel