El noucentisme. Josep Carner

 

Començament del segle XX (segle del mil nou-cents) la societat catalana renova amb elements i estils nous per això va sorgir el moviment.

L’època d’esplendor va ser l’any 1906 al 1923 i tindrà molta influencia en autors d’èpoques posteriors.

 

Un programa basat en l’autoritat, la regla i l’harmonia

El noucentisme va ser possible gràcies a l’acció de les institucions polítiques catalanes i els promotors de la cultura.

 

Eugeni d’Ors fou l’inventor del terme noucentisme i va fixar l’ideari. Creia que havia de transformar la societat per tal que fos més culta i civilitzada i aconseguir crear biblioteques i escoles, havia d’haver-hi una autoritat, una regla i una submissió de l’interès general. Ho expressava en una glosa publicada en el diari La veu de Catalunya, en la qual presenta el joc del futbol com a metàfora del que ha de ser la civilització i l’harmonia.

 

L’Institut d’estudis Catalans i la codificació lingüística

 

La revista L’Avenç va dur a terme una campanya lingüística per l’establiment de normes gramaticals comunes, és en aquesta època quan es fa una normativa gramatical unificada. La creació de l’Institut d’Estudis Catalans i l’encàrrec fet a Pompeu Fabra va tirar endavant la codificació lingüística que representa un pas de gran transcendència: al 1913 la llengua catalana va disposar d’unes normes ortogràfiques. Així doncs. L’Institut d’Estudis Catalans assumeix la responsabilitat d’establir les normes de la llengua catalana.

 

L’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya

 

Fou una institució política que va promoure i dirigir una sèrie d’activitats socials i culturals. Es destaca l’acció educativa que es fa a través de la formació tècnica i professional. Per una altra banda, es creen institucions dinamitzadores de l’activitat cultural.

 

La primacia del gènere poètic

 

L’àmbit de la literatura va donar lloc a la poesia.

 

La poesia noucentista encaixa en el programa de transformacions polítiques, socials i culturals, la poesia assumeix el paper educatiu i ètic, el poeta transmet, a través de l’obra, uns valors com l’ordre, la urbanitat, l’harmonia, l’equilibri, la concòrdia...

Pel que fa a l’aspecte formal, la poesia noucentista es caracteritza per la perfecció de l’obra.

 

Josep carner, el príncep dels poetes

 

Va néixer a Barcelona el 1884. Quan tenia dotze anys publicava poemes i articles en revistes d’adults. Als quinze anys va guanyar el segon premi als Jocs florals de Barcelona i als divuit, es va convertir en col·laborador d’un dels diaris: La veu de Catalunya.

 

Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres, però es dedicà al periodisme literari i d’opinió. Va participar en la renovació de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans.

 

L’any 1920 va fer carrera diplomàtica i va ser destinat com a cònsol d’Espanya. A la fi de 1938 va ser cessat de la seva activitat i va viure exiliat, primer a Mèxic i després a Brusel·les on va exercir de professor universitari.

 

Dotat d’una personalitat extravertida, Carner es va crear una imatge pública molt admirada.

 

L’obra poètica consta de més de trenta llibres, entre ells Els fruits saborosos, Auques i ventalls i Nabí. Va morir a Brusel·les a l’any 1970.

 

Els fruit saborosos, l’obra emblemàtica del noucentisme

 

Els fruits saborosos va ser el primer llibre de Josep Carner. Amb aquesta obra, el poeta obria un nou camí per a la poesia catalana: el camí del classicisme, el domini del llenguatge i la perfecció formal.

 

Cadascun dels divuit poemes estableix semblança entre un fruit i una etapa de la vida. Els títols són simbòlics. Les característiques van lligades a la figura humana.

 

Cada poema presenta un personatge femení i destaca uns trets físics o gestuals. A partir d’una petita anècdota, els poeta s’endinsa en una reflexió de l’etapa vital del personatge. Amb el gran domini de la tècnica, el poeta elabora uns versos alexandrins de ritme i harmonia que denoten una sensibilitat reflexiva. Carner compara la maternitat amb la dona i la fruita.

 

Auques i ventalls, les pinzellades iròniques de la vida quotidiana

 

La ironia noucentista és la forma d’humor intel·ligent que permet amagar els sentiments. Auques i ventalls és un recull de poemes i anècdotes a través d’una mirada irònica. Aquests aspectes anecdòtics es fan a partir d’una amable caricatura per mitjà de la ironia.

 

Artifici del noucentistes

 

El noucentisme dóna categoria poètica a la petita anècdota de la vida quotidiana a través de la capacitat tècnica i el bon gust. L’artifici és més important que no pas el tema o la realitat descrita.