La o i la u



1. A fi de paraula.

 

• Escriurem o en noms i adjectius masculins: carro, esbarjo, ferro, findo, etc.

• Escriurem o en el plural dels noms i els adjectius masculins: passadissos, porxos, escassos, feliços, etc.

Excepcions:

• Escriurem u en noms i adjectius que acaben en diftong (blau, blaus, museu, nou, nous) i en els que la forma femenina acaba en -ua (ambigu->ambigua, ingenu->ingènua, continu->contínua, mutu->mútua).

• Escriurem u en els mots invariables acabats en -us: tipus, cactus, virus, porus, globus, focus...

 

2. A interior de paraula

• Escriurem o o u segons com es pronunciï en posició tònica: polseguera->pols, fumera->fum.

 

Excepcions:

 

• Escriurem o la vocal àtona dels verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir, encara que en posició tònica s'escrigui u: tossíem<->tusso; sortim<->surto.

 

3. Casos difícils

• Cal fixar-se en uns quants mots que divergeixen de la grafia castellana:

avorrir, brúixola, capítol, cònsol, ploma, podrir, sofrir, sorgir, títol, triomfar...
correu, muntanya, muntar, suborn, suportar, turment...