I ara, què?

La seqüència del genoma humà obre les portes a moltes aplicacions que contribuiran, sens dubte, a millorar la nostra qualitat de vida en els propers anys. Vegem-ne alguns dels beneficis més importants:

Millor diagnòstic: podrem saber quins són els gens alterats en moltes malalties i així fer diagnòstics més acusts.

Millor prevenció: analitzar l’ADN d’una persona permetrà predir el risc que corre de patir una determinada malaltia i, si escau, prendre les mesures de prevenció necessàries per tal d’evitar-la.

Millor tractament: es dissenyaran nous fàrmacs i noves estratègies terapèutiques. A més, com que cada persona respon de manera diferent a un mateix fàrmac segons la seva constitució genètica, es podrà decidir el tractament més adequat a cada pacient.

Més ciència: conèixer el nostre genoma és un pas de gegant per saber com som i com funcionem. A més, ens permetrà estudiar les semblances i les diferències genètiques entre les poblacions humanes i constatar que les divisions entre races són artificials i no tenen, en general, cap fonament biològic.

Però tot avença científic planteja també alguns perills. Per exemple, s’ha parlat del mal ús que les empreses podrien fer dels historials genètics dels seus treballadors, o de la discriminació que podrien patir certes persones amb afeccions genètiques en fer-se una asseguarnça de vida. També s’ha discutit sobre les patents de gens, o sobre la tria de “fills a la carta”. D’altra banda, l’accés limitat a les aplicacions de la investigació genètica podria accentuar encara més les diferències entre pobre i rics. Per tot això, és important que hi hagi un control públic dels descobriments que garanteixi les esperances i que permeti evitar els temors d’aquest gran pas per a la humanitat.

Mònica Bayés i Bru Cormand: “Projecte genomà humà”

Els terrestres hauran d’emigrar a l’espai algun dia?

Com que la població del planeta creix a un ritme d’unes 200.000 persones per dia, potser arribarà un moment que caldrà pensar a emigrar del nostre planeta. Avui el nombre d’habitants ja supera els 6.000 milions i difícilment hi cabrà una població superior als 18.000 milions. De manera que podria ser que uns quants segles més endavant fos necessari fer sortir de la Terra una mitjana de 900.000 persones diàries. Cap a on? Hauria de ser cap a altres mons, en uns viatges llarguíssims, sense retorn, a una velocitat que s’acostés a la de la llum.

Sebastià Estradé, “La vida en altres planetes”

Altres humanitats

Podem imaginar l’evolució d’uns éssers vius en condicions extremes diverses. Heus ací el resultat d’unes quantes:

a) Els sotmesos a gravetat zero, que podríem anomenar estaciònics, tindrien extremitats dèbils, com alerons, per dirigir amb els moviments del cos per reacció, amb dits i rostres allargassats.

b) Els sotmesos a una gravetat entre 0,17 i 0,38 vegades la terrestre, els selenomarcians, tindrien un aparell respiratori molt deficient, una caixa toràcica desproporcionada respecte la resta del cos, apreciable per la grandària de les glàndules mamàries femenines, i les extremitats allargassades, aptes per a grans velocitats de marxa.

c) Els éssers sotmesos a una gravetat 1,5 o superior, els jovians, tindrien les cames i els braços curts, la constitució compacta, el cos gros, els peus exagerats i una gran musculatura.

I encara podríem imaginar persones programades en una alternança d’alta gravetat i gravetat zero.

Sebastià Estradé, “La vida en altres planetes”