L'oració simple


1. Anàlisi de l’oració simple. 

En fer l’estudi de la llengua, s’aplica l’anàlisi gramatical per identificar els elements que formen l’oració i la funció sintàctica que exerceixen.


 

En fer l’anàlisi gramatical d’una oració, hem de considerar tres nivells:



  • Nivell A: les categories lèxiques o gramaticals (det, nom, adjectiu, verb...)

  • Nivell B: els sintagmes o estructures (SN, SPrep, SV, SAdv, SAdj)

  • Nivell C: Les funcions sintàctiques (nucli, CN, CC, CD...)



 

Algunes definicions importants:




  • Oració: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, constituïda pel SN subjecte i el SV predicat.

  • Modalitats de l’oració: enunciativa, interrogativa, exclamativa i exhortativa.

  • Categoria gramatical: cada un dels grups en què es classifiquen les paraules (nom, adj, det, pronom, verb, adv, prep, conj, interjecció).
  • Sintagma: conjunt de paraules dominat per una categoria gramatical que n’és el nucli (SN, SPrep, SV, SAdv, SAdj).

 

Funció sintàctica: paper que exerceix cada element (categoria o sintagma) dins l’oració.

  • Funcions dels elements constitutius de l’oració: subjecte i predicat.
  • Funcions dels elements de l’SN: Esp, nucli, CN.
  • Funcions dels elements del SV: nucli, CD, CI, CRV, CC, CAtr, CPred i CAgent.

 

2. El Sintagma Nominal


El sintagma nominal és l’estructura gramatical que té per nucli un nom.


Aquest nom pot anar acompanyat d’uns altres elements: davant pot dur un determinant (det) que l’especifiqui (esp), i darrere, un adjectiu (adj) que el complementi (CN).

 

Un exemple senzill:

 

Una

carta

amorosa

det

N

Adj

[Esp]

[nucli]

[CN]

SN

 

No només l’adjectiu pot fer la funció de CN:

 

Una

carta

d’amor

det

N

Prep + N

SPrep

[Esp]

[nucli]

[CN]

SN

Una

carta

que parlava d’amor

det

N

Oració adjectiva

[Esp]

[nucli]

[CN]

SN

 

Així doncs, la funció de CN pot presentar tres formes o estructures diferents: un SAdj, un SPrep i una OAdj.

 

3. El sintagma verbal


El sintagma verbal és l’estructura gramatical que té per nucli un verb.

Aquest verb pot anar acompanyat d’uns altres elements que el complementin (complements verbals). Per exemple:

 

arribà

inexplicablement

al nàufrag

V

Adv

SPrep

[nucli]

[CC]

[CI]

SN

 

4. L’anàlisi de l’oració en forma d’arbre


Una manera de clara de fer l’anàlisi d’una oració és representar-ne l’estructura per mitjà d’un arbre. Cal donar informació de l’oració tenint en compte els tres nivells d’anàlisi.

 

5. La concordança


Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis (nom i verb) han de concordar en nombre (tots dos en singular o bé tots dos en plural) i en persona gramatical (tots dos en primera, segona o tercera persona):

 

La Rita

va llegir la carta en veu alta

3a pers. sing.

3a pers. sing.

SN [subjecte]

SV [predicat]

Les veïnes de la Rita

van llegir la carta en veu alta

3a pers. plural

3a pers. plural

SN [subjecte]

SV [predicat]

 

La prova de la concordança: si un verb en singular el passem al plural, el sintagma que haurem de canviar serà el subjecte. Per exemple:


A la Maria li agrada el cinema de terror.

A la Marta li agraden les pel·lícules de terror.

 

6. L’el·lipsi del subjecte


En algunes ocasions, el subjecte no hi és. Aquesta el·lipsi es fa quan el subjecte ja és conegut, per tal d’evitar repeticions innecessàries.


Per exemple:


(1) Aquell matí, la senyora Rita, amb pas ferm, va baixar a la platja més d’hora que mai. (2) Carregava un petit cabàs i (3) mirava nerviosament a dreta i esquerra.


En les oracions (2) i (3) del text anterior, el subjecte és el·líptic o sobreentès (sabem , pel context, que és la senyora Rita).

 

7. Les oracions impersonals


Alguns verbs no tenen subjecte. Llavors diem que la posició del subjecte és buida (Ø). La majoria de les oracions impersonals expressen fenòmens naturals que són esdeveniments que no realitza ningú.

 

Tipus i exemples d’oracions impersonals:


  • Verbs meteorològics: Aquest matí feia molt vent. Demà plourà.
  • Pronom es impersonal: Aquí es menja molt bé.
  • Verb existencial haver-hi: Hi ha revistes de tota mena.