Pronoms personals febles

Els pronoms personals febles

Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma que ja ha aparegut en una oració anterior.

Els pronoms febles , com que són monosíl·labs àtons, sempre han d’anar recolzats al verb (davant o darrere), amb el qual formen una unitat de pronunciació. Per això, fins i tot poden perdre la vocal i unir-s’hi per mitjà de l’apòstrof, o del guionet si no perden cap vocal.

1. Les formes dels pronoms febles

Els pronoms febles presenten formes diferents segons si van davant o darrere del verb. Observa els quadres següents:

Pronoms forts	Pronoms febles
Jo	em	m’	-me	‘m
Tu	et	t’	-te	‘t
Ell/ella	es	s’	-se	‘s
Nosaltres	ens	ens	-nos	‘ns
Vosaltres	us	us	-vos	-us
Ells/elles	es	s’	-se	‘s
Antecedent	Pronoms febles
l’anell	no el tinc	l’he venut	vaig comprar-lo	vaig veure’l
la moto	no la tinc	l’he venuda	vaig comprar-la	vaig veure-la
els patins	no els tinc	els he venuts	vaig comprar-los	vaig veure’ls
les botes	no les tinc	les he venudes	vaig comprar-les	vaig veure-les

(de) discos	no en tinc	n’he venuts	vaig comprar-ne	vaig veure’n
allò	no ho tinc	ho he venut	vaig comprar-ho	vaig veure-ho

a l’andreu	li dono això	li he venut això	vaig donar-li això	vaig vendre-li això
als amics	els dono això	els he venut això	vaig donar-los això	vaig vendre’ls això
al camp	hi vaig	hi he anat	vaig anar-hi	vaig viure-hi
de l’hort	en vinc	n’he vingut	vaig venir-ne	vaig viure’n

2. Els pronoms febles que substitueixen un CD

*CD definit*	Nom amb article, demostratiu o possessiu En Marc ha agafat el diccionari La neus va pintar aquests quadres
	Pronoms el, la els, les
	─Qui ha agafat el meu diccionari? ─L’ha agafat en Marc. ─Qui va pintar aquests quadres? ─Els* va pintar la Neus*
*CD indefinit o quantificat*	Nom sense determinant o amb un quantificador o un indefinit En Marc ha agafat un diccionari La neus va pintar molts quadres
	Pronom en
	─Algú ha agafat un diccionari? ─En Marc n’ha agafat un. ─Qui va pintar tants quadres? ─La Neus en va pintar molts.
*CD neutre*	Pronom neutre (això o allò) o una oració subordinada substantiva En Marc ha agafat això. La neus va pintar allò que li van demanar.
	Pronom ho
	─Qui ha agafat això? ─Ho ha agafat en Marc.. ─Qui va pintar allò que vam encarregar? ─Ho va pintar la Neus.

3. Els pronoms febles que substitueixen el CI

singular

Pronom li

─I a l’Andreu, què li diràs?

─Li diré que l’ocell se’ns ha escapat.

─Què regalaràs a la Isabel pel seu aniversari?

─Li regalaré uns pantalons texans.

plural

Pronom els

─I a les seves amigues, què els diràs?

─Els diré que l’ocell se’ns ha escapat.

─Què has posat als nens per esmorzar?

─Els he posat un entrepà de pernil dolç.

4. La combinació del pronom li amb els pronoms que fan de CD

Quan es combinen el CIsing i el CDdet, els canviem d’ordre i substituïm li per hi.

	El pronom li (CI) + els pronoms de CD	Al País Valencià
el + li = l’hi	─A l’Andreu, li deixaries l’ordinador? ─No, jo no l’hi deixaria	─No, jo no li’l deixaria.
la + hi = la hi	─A l’Andreu, li deixaries la moto? ─No, jo no la hi deixaria.	─No, jo no li la deixaria.
els + li = els hi	─A l’Andreu, li deixaries els apunts? ─No, jo no els hi deixaria.	─No, jo no li’ls deixaria.
les + li = les hi	─A l’Andreu, li deixaries les cintes de casset? ─ No, jo no les hi deixaria.	─ No, jo no li les deixaria.

5. Els pronoms febles que substitueixen un CRV

CRV amb preposició de

CRV amb altres preposicions

Pronom en

Pronom hi

No es refiava d’aquell home

No se’n refiava (es+en)

No s’acostumava a aquell clima.

No s’hi acostumava (es+hi)

Molts verbs que exigeixen CRV són verbs pronominals, és a dir, ja porten un pronom incorporat:

Acostumar-se al fred

Riure’s de la gent.

Conformar-se amb el resultat.

Quan el complement d’un d’aquests verbs pren la forma de pronom, sorgeixen combinacions com aquestes:

Apòstrof posició 1	Apòstrof posició 2	Apòstrof posició 3
m’hi acostumo	me’n ric	me n’adono
t’hi acostumes	te’n rius	te n’adones
s’hi acostuma	se’n riu	se n’adona
ens hi acostumem	ens en riem	ens n’adonem
us hi acostumeu	us en rieu	us n’adoneu
s’hi acostumen	se’n riuen	se n’adonen

vaig acostumar-m’hi	vaig riure-me’n	vaig adonar-me’n
vas acostumar-t’hi	vas riure-te’n	vas adonar-te’n
va acostumar-s’hi	va riure-se’n	va adonar-se’n
vam acostumar-nos-hi	vam riure’ns-en	vam adonar-nos-en
vau acostumar-vos-hi	vau riure-us-en	vau adonar-vos-en
van acostumar-s’hi	van riure-se’n	van adonar-se’n

6. Els pronoms febles que substitueixen un CC

CC amb la preposició de (indica la procedència o l’origen)

CC amb altres preposicions o sense (indica manera, companyia, lloc, direcció...)

Pronom en

Pronom hi

Acaba de sortir del despatx.

N’acaba de sortir.

Deixa això damunt la taula.

Deixa-hi això.

El verb ser, quan indica la presència d’una persona o la col·locació d’una cosa, va acompanyat d’un CC de lloc (és a dir, no fa d’atribut).

Per exemple:

La Clara és a la piscina. [CCLloc]

El formatge és a la nevera. [CCLloc]

Aquest CC és substituït pel pronom hi:

La Clara hi és.

El formatge hi és.

7. Els pronoms febles que substitueixen l’Atr

*Atribut definit*	Nom amb article, demostratiu o possessiu En Marc és el meu metge. La Neus sembla l’adequada.
	Pronoms el, la els, les
	En Marc l’és. La Neus la sembla.
*Atribut indefinit*	Nom sense article, demostratiu o possessiu o precedit de preposició de En Marc és [Ø] metge. El mocador és de seda.
	Pronom ho
	En Marc ho és. El mocador ho és.

8. Els pronom febles que substitueixen el CPred

CPred introduït pels verbs fer-se i dir-se

CPred introduït per qualsevol altre verb

Pronom en

Pronom hi

─Saps si aquell noi ros es diu Pere?

─Crec que sí, que se’n diu.

─Que ha arribat contenta, la Gemma?

─Sí que hi ha arribat.