Els verbs són paraules variables que expressen accions, estats i processos.

Com a categoria lèxica té les següents característiques:

 

• Des del punt de vista morfològic són les paraules que més variacions presenten.
• Des del punt de vista sintàctic és el més determinant en l’estructura oracional
• Des del punt de vista semàntic expressen accions, estats o processos.

 

 

Els verbs regulars es classifiquen en tres conjugacions:

• Primera conjugació: infinitiu acabat en –ar
• Segona conjugació: infinitiu acabat en –er o –re
• Tercera conjugació: infinitiu acabat en –ir

 

Els verbs irregulars no segueixen aquest model. Exemple: ser i estar.

La conjugació està estructurada en les següets nocions gramaticals:

 

• La persona que protagonitza l’acció, l’estat o el procés.
• El temps en què es produeixen l’acció, l’estat o el procés.
• El mode com es presenten l’acció, l’estat o el procés.

 

La persona del verb la podem classificar en:

 

• Primera del singular i del plural (jo/nosaltres- persones associades a l’emissor)
• Segonal del singular i del plural (tu/vosaltres- persones associades al receptor)
• Tercera del singular i del plural (ell-a/ells-es – persones associades a cap dels dos interlocutors)
• Persones que no es refereixen implícitament a cap de les anteriors, són formes no personals
• Els verbs impersonals només apareixen conjugats en tercera persona del plural, són els verbs haver-hi o ploure.

 

Classificació de les formes verbals:

 

• Formes personals: associades a persones gramaticals. Es classifiquen en temps verbals simples i compostos i en tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
• Formes no personals: no estan associades a persones no gramaticals. Hi ha vuit: l’infinitiu, l’infinitiu perfet, el gerundi, el gerundi perfet i el participi (té 4 formes)
• L’infinitiu és la forma que serveix per anomenar el verb i que permet classificar-los en tres conjugacions: primera (-ar), segona (-er o –re) i tercera (-ir).

 

El temps verbal és el conjunt de sis formes que es distingeixen per la persona i el nombre, i que es refereixen a una mateixa noció de temps i de mode.

 

N’hi ha de simples (formats per una sola paraula) i de compostos ( format per més d’una paraula, generalment amb una forma del verb haver i el participi del verb que es tracti).

 

Els modes verbals:

 

• Mode indicatiu: presenta el temps com a reals.
• Mode subjuntiu: presenta els fets com a hipotètics.
• Mode imperatiu: presenta els fets com una ordre.