Complements del Verb

El sintagma verbal i els complements del verb

El sintagma verbal, predicat de l’oració

El SV és l’estructura gramatical formada per un verb i els seus complements. El SV constitueix el predicat de l’oració, és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte. Per exemple:

La Laura	escrivia poemes i contes
SN	SV
[subjecte]	[predicat]

Podem diferenciar dos tipus de predicats: el predicat nominal (amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com ser, estar i semblar) i el predicat verbal (amb verbs predicatius, plens de significat, com plantar, créixer, escriure, etc.).

Fixa-t’hi:

Les estàtues eren de marbre. [predicat nominal]

Les estàtues tenien les mans juntes. [predicat verbal]

Tipus de verbs
Verb copulatiu	Verb gairebé buit de significat (ser, estar, semblar).
Verb predicatiu	Verb ple de significat (dormir, caminar...).
Verb transitiu	Verb que necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir, un CD (veure, voler...).
Verb de règim	Verb que exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, assabentar-se de...)
Verb intransitiu	Verb que no exigeix cap complement.
Ver pronominal	Verb que porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se...)
Verb impersonal	Verb que no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...)

1. El Complement directe (CD)

Característiques del CD	Exemples
1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció.	L’alumne va saludar el professor. El conserge va tancar la porta.
2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a.	La policia va detenir els* lladres.* Avui hem felicitat la Carme.
3. El CD no concorda amb el verb; per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma.	L’alumne va saludar el professor. L’alumne va saludar els professors.
4. El CD és un complement exigit per verbs transitius; generalment és necessari i no es pot suprimir.	La policia va detenir. Avui hem felicitat.
El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els les, en o bé ho.	La policia els* va detenir.* Avui l’hem felicitada.
Generalement, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva.	*Els lladres* van ser detinguts. *La Carme* ha estat felicitada.

2. El complement indirecte (CI)

Característiques del CI	Exemples
1. És un sintagma introduït per la preposició a que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció.	Va regalar un disc al seu cosí.
2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals).	Va explicar la llegenda a la Laura. La Marta dóna menjar al gos.
3. Generalment, el CI va darrere el CD	Va regalar un disc [CD] al seu company.
4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural). *Lis no existeix.	Li va regalar un disc. Els vam telefonar de seguida.

3. El complement de règim verbal (CRV)

Característiques del CRV	Exemples
1. És un sintagma introduït per la preposició que és exigida pel verb (a, de, en, amb, per).	El policia s’adona del perill. Confia en les seves possibilitats.
2. El CRV és exigit pels verbs de règim preposicional. Molts d’aquests verbs són pronominals, és a dir, sempre van acompanyats d’un pronom feble.	Acostumar-se a / dedicar-se a Assabentar-se de / adonar-se de Confiar en / entossudir-se en Estar d’acord amb / conformar-se amb Amoïnar-se per / optar per
3. El CRV es pot substituir pels pronoms febles en o hi.	El policia se n’adona. El policia hi confia.

4. El Complement circumstancial (CC)

Característiques del CC	Exemples
1. És un adverbi, un sintagma nominal o un sintagma introduït per una preposició.	Els bombers han vingut de seguida. He desat la roba a la calaixera.
2. Generalment, el CC no és exigit pel verb. Per tant, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració.	Els bombers han vingut. He desat la roba.
3. El CC sol aparèixer al final de l’oració; però pot ocupar altres posicions, sobretot quan indica temps o lloc.	*Demà* no obrirem. *Davant del mercat* hi ha un forn de pa.
4. Generalment, el CC es pot substituir pels pronoms febles hi o en.	Hi he desat la roba. N’ha sortit molt reconfortat.
5. El CC respon a les preguntes dels interrogatius on, (lloc), quan (temps), com (manera), amb què (instrument), amb qui (companyia), quant (quantitat), etc.	─On hi ha un forn de pa? ─Davant del mercat. ─Amb què* t’has tallat?* ─Amb el xerrac.

5. El complement atributiu (CAtr)

Característiques del CAtr	Exemples
1. És un SAdj, un SN o un SPrep que expressa una característica que s’atribueix al subjecte per mitjà d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar)	En Marc està molt malalt. La Maria és una persona molt amable. Aquest anell sembla d’or.
2. Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte.	En Marc està malalt. La Maria està malalta.
3. Es pot substituir pel pronom ho i, de vegades, pel pronom en.	─És amable, la Maria? ─Sí, que ho és. N’és molt, d’amable!

6. El complement predicatiu (CPred)

Característiques del CPred	Exemples
1. Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.)	He vist en Marc molt content. Ha tornat del viatge cansat i avorrit.
2. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD.	La Maria juga molt contenta. He vist en Marc molt content.
3. Generalment, el podem substituir pel pronom hi. També per en (fer-se, dir-se).	─L’has vist content, en Marc? ─Sí que l’hi he vist.

7. El complement agent (CAg)

Caractarístiques del CAg	Exemples
1. Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat...) i va introduït per la preposició per.	El desertor va ser afusellat pels soldats.
2. El CAg es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble.	El desertor va ser afusellat
El CAg passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent.	Els soldats van afusellar el desertor.