Els verbs irregulars

 

1. Les irregularitats verbals


Els verbs regulars són aquells que es conjuguen d’acord amb el verb model de la conjugació corresponent: cantar (primera conjugació), témer i perdre (segona conjugació), dormir i servir (tercera conjugació). Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es consideren verbs irregulars.


Les irregularitats es poden presentar en la terminació verbal o en l’arrel. Compara:

 

a) Irregularitats en la terminació: es modifiquen algunes terminacions en relació amb el model regular. 

Model regular

cant -ar

Verb irregular

est -ar

cant –o

cant –es

cant –a

estic –

està –s

està –

b) Irregularitats en l’arrel: l’arrel del verb presenta diverses formes o variants. 

Model regular

perd -re

Verb irregular

cau -re

perd –em

perd –en

perd –i

cai –em

cau –en

caigu –i

 

 

2. Verbs irregulars de la primera conjugació


Dels verbs de la primera conjugació, només anar i estar presenten irregularitats. Els altres són tots regulars.


Fixa’t en algunes formes dels verbs anar i estar i compara-les amb les del model de la primera conjugació (cantar) per tal d’observar-ne les irregularitats (pots consultar models de conjugació):

 

Present d’indicatiu

Present de subjuntiu

cant –ar

anar

estar

cant –ar

anar

estar

cant –o

cant –es

cant –a

cant –em

cant –eu

cant –en

vaig

va

vam

an –em

an –eu

van

estic –

està –s

està –

est –em

est –eu

est –an

cant –i

cant –is

cant –

cant –em

cant –eu

cant –in

vag –i

vag –is

vag –i

an –em

an –eu

vag –in

estigu –i

estigu –is

estigu –i

estigu –em

estigu –eu

estigu –in

 

3. Verbs irregulars de la segons conjugació


La majoria dels verbs de la segona conjugació presenten diverses formes en l’arrel: són, per tant, verbs irregulars.


Per tal de facilitar-ne l’estudi, presentarem tres grups que inclouen una bona part dels verbs irregulars de la segona conjugació:


a) els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler: en general, segueixen el model de vendre.


b) els verbs acabats en èixer: en general, segueixen el model de conèixer.


c) els verbs acabats en –aure, –eure, –iure, i –oure: en general, segueixen els models de beure o riure.

 

  • 3.1. Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler

Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre...), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre...) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant. Són verbs que presenten tres formes en l’arrel i que, en general, segueixen el model de vendre:

 

Vendre

1. Arrel bàsica: ven-

2. Variant amb una –d– de suport entre l’arrel bàsica i la terminació: ven–d–

3. Variant amb un so velar

(arrel velaritzada): veng–

Present d’indicatiu

venc (1)

ven s

ven

ven em

ven eu

ven en 

Futur

ven d ré

ven d ràs

ven d rà

ven d rem

ven d reu

ven d ran 

Present d’ind.

venc (1) 

Present de subj.

vengu i

vengu is

vengu i

vengu em

vengu eu

vengu in 

Imperfet d’indicatiu

ven ia

ven ies

ven ia

ven íem

ven íeu

ven ien 

Condicional

ven d ria

ven d ries

ven d ria

ven d ríem

ven d ríeu

ven d rien 

Pret perf. simple

vengu í

vengu eres

vengu é

vengu érem

vengu éreu

vengu eren 

Imperfet de subj

vengu és

vengu essis

vengu és

vengu éssim

vengu éssiu

vengu essin 

Imperatiu

ven (tu)

veneu (vosaltres) 

 

 

 

 

Imperatiu

vengu i (vostè)

vengu em (nos.)

vengu in (vostès) 

 

  • 3.2. Els verbs acabats en èixer

La majoria de verbs acabats en –èixer (aparèixer, comparèixer...) presnten dues formes en l’arrel, i es conjuguen amb el verb conèixer.

 

Conèixer

1. Arrel bàsica:

coneix-

3. Variant amb un so velar

(arrel velaritzada): coneg–

Present d’indicatiu

conec (1)

coneix es

coneix

coneix em

coneix eu

coneix en

Futur

coneix eré

coneix eràs

coneix erà

coneix erem

coneix ereu

coneix eran

Present d’ind.

conec (1) 

Present de subj.

conegu i

conegu is

conegu i

conegu em

conegu eu

conegu in 

Imperfet d’indicatiu

coneix ia

coneix ies

coneix ia

coneix íem

coneix íeu

coneix ien

Condicional

coneix eria

coneix eries

coneix eria

coneix eríem

coneix eríeu

coneix erien 

Pret perf. simple

conegu í

conegu eres

conegu é

conegu érem

conegu éreu

conegu eren 

Imperfet de subj

conegu és

conegu essis

conegu és

conegu éssim

conegu éssiu

conegu essin 

Imperatiu

coneix (tu)

coneix eu (vosaltres)

 

 

 

 

Imperatiu

conegu i (vostè)

conegu em (nos.)

conegu in (vostès) 

 

  • 3.3. Els verbs acabats en –aure, -eure, -iure i –oure

Els verbs acabats en –aure (caure, plaure...), -eure (creure, seure...), -iure (viure, escriure...) i –oure (coure, moure...) es conjuguen de manera semblant. Els verbs beure i riure ens poden servir com a models:

 

Beure

Present indicatiu

Imperfet indicatiu

Futur

Present subjuntiu

Imperfet subjuntiu

Imperatiu

bec

beu s 

beu

bev em

bev eu 

beu en 

bev ia 

bev ies 

bev ia

bev íem 

bev íeu 

bev ien 

beu ré 

beu ràs

beu rà 

beu rem 

beu reu 

beu ran 

begu i 

begu is 

begu i 

begu em 

begu eu

begu in 

begu és

begu essis 

begu és 

begu éssim 

begu éssiu 

begu essin 

 

beu

begu i

begu em 

bev eu 

begu in 

 

Riure

Present indicatiu

Imperfet indicatiu

Futur

Present subjuntiu

Imperfet subjuntiu

Imperatiu

ric

riu s 

riu

ri em

ri eu 

riu en 

rei a 

rei es 

rei a

rèi iem 

rèi eu 

rei en 

riu ré 

riu ràs

riu rà 

riu rem 

riu reu 

riu ran 

rigu i 

rigu is 

rigu i 

rigu em 

rigu eu

rigu in

rigu és

rigu essis

rigu és

rigu éssim

rigu éssiu

rigu essin

riu

rigu i

rigu em

ri eu

rigu in

 

Veure/Viure

Present subjuntiu

de viure

visqu i

visqu is

visqu i

visqu em

visqu eu

visqu in

Imperfet de subjuntiu de viure

visqu és

visqu essis

visqu és

visqu éssim

visqu éssiu

visqu essin

Imperatiu

de veure

veg es (ves)

veg i

veg em

veg eu

veg in

Present subjuntiu de veure

veg i

veg is

veg i

veg em

veg eu

veg in

 

4. Verbs irregulars de la tercera conjugació


Els verbs irregulars més importants són tenir, venir i dir. Presenten diverses formes en l’arrel i algunes terminacions pròpies de la segona conjugació.

 

  • Arrels de tenir: tinc, ten-, té, tind-, tingu-.
  • Arrels de dir: dic, diu, di-, dei-, digu-.

 

5. Verbs amb dues o és formes a l’arrel


Hi ha altres verbs que també presenten dues o més formes a l’arrel, una de les quals és velaritzada [g] o [k]:

 

  • Beure: begu-
  • Caure: caigu-
  • Córrer: corregu-
  • Dur: dugu-
  • Voler: volgu-, vulgu-.

 

Formen part d’aquest grup de verbs: creure, deure, dir, escriure, estar, plaure, poder, riure, saber, ser, seure, tenir, treure, vendre, venir, viure, etc. 

 

6. El mode imperatiu amb la forma velaritzada de l’arrel


En l’imperatiu la majoria de verbs que tenen una forma velaritzada de l’arrel, la segona persona del singular i la segona persona del plural es fan amb la forma bàsica de l’arrel; en canvi, les altres tres es fan amb la forma que té la –g– (arrel velaritzada):

 

1a –

venguem

1a –

vinguem

1a –

seguem

2a ven

veneu

2a vine

veniu

2a seu

seieu

3a vengui

venguin

3a vingui

vinguin

3a segui

seguin

 

Però si en la segona persona del singular hi ha el so [g], també el trobarem en la segona del plural:

 

1a –

estiguem

1a –

diguem

1a –

siguem

2a estigues

estigueu

2a digues

digueu

2a sigues

sigueu

3a estigui

estiguin

3a digui

diguin

3a sigui

siguin

 

7. Participis irregulars


Els participis irregulars, en general, es formen a partir de les terminacions següents:

 

-ut

vendre

caure

aparèixer

viure

néixer

...

venut

caigut

aparegut

viscut

nascut

...

-t / -st

resoldre

moldre

estrènyer

respondre

veure

...

resolt

mòlt

estret

respost

vist

...

-ès / -ós

ofendre

atendre

fondre

empènyer

admetre

cloure

...

ofès

atès

fos

empès

admès

clos

...

-rt

obrir

cobrir

omplir

establir

suplir

morir

...

obert

cobert

omplert

establert

suplert

mort

...