Jacint Verdaguer

• Neix a Folgueroles (Osona) el 1845.
• Fill de família de pagesos, ingressa als 10 anys al seminari de Vic on adquireix una sòlida formació en humanitats, filosofia i teologia.
• Als 20 anys començà a escriure i va guanyar dos guardons als Jocs Florals.
• El 1874 es va embarcar com a capellà en un vaixell de vapor de la Companyia Transaltlàntica (els metges li va recomanar aires de mar).
• Va residir al palau del Marquès de Comillas com a capellà de la família entre 1879 – 1893. Aquest fet li va permetre dedicar-se plenament a la creació literària.
• Als 40 anys pateix una crisi espiritual i es dedicà a fer obres de caritat fins a endeutant-se i a practicar l’exorcisme. El bisbe de Vic el va obligar a residir durant dos anys al santuari de la Gleva (Osona) al 1893.
• Va morir de tuberculosi a Vallvidrera (Barcelonès) el 1902. El seu enterrament fou una manifestació de dol popular.
• Era conegut també com mossèn Cinto.

 

El gran poeta de la Renaixença

 

• És el creador de la llengua literària moderna.
• Era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles que sentia explicar a la gent i a llengir grans obres de la literatura clàssica.
• Va crear un estil propi molt característic que combinava elements populars i elements cultes. Per això va obtenir ràpidament el reconeixement de la gent senzilla i de la gent intel·lectual.
• Va expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel.
• És la gran figura del romanticisme català.
• En les seves obre trobem els elements romàntics:
  • la natura (element protagonista).
  • Els mites i els símbols.
  • La imaginació.
  • La nostàlgia del passat.
  • El sentimentalisme.
  • L’interès per la cultura popular.
  • El nacionalisme.
  • ...

 

La poesia èpica

 

Va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana.

Aquests poemes narren les proeses d’uns herois que s’enfronten a situacions de caràcter extraordinari.

• L’Atlàntida (1877): narra l’enfonsament d’un continent llegendari que hauria exisitit a l’atlàntic (prop de les Canàries). Els personatges principals són Hèrcules (grec) que s’enfronta als atlans (poble que s’extermina per la seva vida pagana) i Hesperis (bellíssima reina atlanta).
• Canigó (1885): explica l’origen mític i llegendari de Catalunya. Ens trobem a l’any 1000 al Pirineu i narra els amors del cavaller Gentil enamorat de la fada Flordeneu transformada en la pastora Griselda. També explica les guerres contra els sarraïns (musulmans) i la tasca religiosa dels monestirs catalans medievals. Apareixen personatges històrics (Guifré el Pilós i l’abat Oliba), personatges llegendaris (Gentil) i personatges fantàstics (Flordeneu).

 

La poesia lírica

Verdaguer fou un sacerdot que va dur una vida mística (dedicada a la meditació i a la contemplació religiosa) i alhora va dur una vida caritativa (ajudant als més necessitats).

Tenia molta estimació al seu país i es va interessar per la literatura popular i elogiava la seva terra. Per això la seva obra té un caràcter religiós i patriòtic.

Destaquem els llibres: Idil·lis i cants místics, Flors de calvari i Pàtria.

Alguns poemes van ser musicats i s’han convertit en cançons populars com el Virolai (himne de Montserrat), Lo noi de la mare (cançó de bressol nadalenca) o L’emigrant (cançó d’enyorança)

 

Les llegendes i rondalles

 

Verdaguer va escriure noves versions de llegendes i rodalles catalanes. Per exemple tenim Lo mariner de Sant Pau (prosa) i Lo comte Arnau (vers).