Narcís Oller

Neix a Valls al 1846, als 16 anys es trasllada a Barcelona per estudiar Dret i va exercir la seva carrera com a procurador dels tribunals. La seva vocació realment era ser escriptor. Comença amb narracions romàntiques i en castellà, però al poc temps decideix escriure en català per la influència de la revista Renaixença. Mor al 1930.

És el novel·lista més important de la literatura catalana del s.XIX. Les seves obres tenien una intenció moralitzadora, estaven basades en el Realisme, que va néixer com a contraposició del Romanticisme. Els escriptors reprodueixen la realitat social; l’artista actua com un científic que observa i analitza la societat. Narcís Oller descriu l’estil de vida de la burgesia, el progrés tecnològic i l’industrial, els enfrontaments polítics...

Obra

La Papallona (1882) explica la història d’una noia òrfena de classe baixa que s’enamora d’un home de classe alta, ella tindrà un fill i ell no en vol saber res, a causa d’això ella pateix un desequilibri nerviós. L’obra conté elements realistes i elements romàntics.

L’Escanyapobres (1884) tracta el cas d’una persona molt avara que és incapaç d’adaptar-se al progrés industrial i a l’economia de mercat perquè la seva herència biològica li ho impedeix.

La bogeria (1899) tracta sobre el cas d’un jove que es torna boig. Es plantegen dues teories, la primera deia que s’havia tornat boig per la societat i la segona deia que estava boig per la seva herència genètica.

La febre d’or(1890 – 1892) ens mostra el món de la burgesia i la transformació de Barcelona de finals del s.XIX. Explica la història d’un fuster que s’enriqueix per les inversions en la borsa i amb els beneficis entra a formar part de la burgesia. El tren de vida que porta i la brusca caiguda de la borsa fa que s’arruïni i que torni al mateix punt d’on partia.