Terra Baixa: l’home bo enmig de la societat corrupta



 

Terra baixa. Acte tercer, escena IX (fragment)



MARTA: No, no; això no! Obre, per Déu; obre!


SEBASTIÀ: No; aquí tancata tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, i tot lo del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre!


MARTA (retrocedint): Jesús Déu meu!


SEBASTIÀ: Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure ni respirar! I mira, el que jo no vui, perquè em desespera, és que em diguis que an ell te l’estimes! (desesperat) Això no, això no!


MARTA: Que no t’ho diga que me l’estimo jo? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo!


SEBASTIÀ: Calla, calla!


MARTA: Si encara que m’escanyessis, com t’ho estic dient t’ho diria. Si és lo únic que puc dir en aquest món sense que me’n dongui vergonya!


SEBASTIÀ: Que has de callar, t’he dit!


MARTA: Si és que tinc de defensar-me jo per ell! Per ell i tan sols ell! La Marta... no és res la Marta; mes la dona del Manelic ho és tot, perquè és la seva dona!



[...]



SEBASTIÀ (desesperat): Tu m’has volgut perdre i t’has sortit amb la teva. Res me fa que tot s’esgavelli i que per mi tot s’acabi! I ja està dit: que tu te’n véns amb mi a casa meva, i si em perdo jo ens perdem plegats, que has sigut meva, i ets meva, i serà meva!


MARTA: Vés-te’n!... Primer que aquí se m’obri la terra i se me’n dugui!


SEBASTIÀ: Que s’obri, sí, mes per tots dos, i tots dos condemnem-nos!


MARTA: Deixa’m! Calla!... Manelic!


SEBASTIÀ: Oh, no l’anomenis!


MARTA: A trossos m’hi duràs: viva no, ni arrossegant-me!


SEBASTIÀ: Viva o morta! Què em fa? (agafant-la)


MARTA: No, aparta’t! Que no!


SEBASTIÀ (rient bestialment): Si encara t’estimo més així! Si quan més rabiosa, més t’estimo!


MARTA: Deixa’m! Deixa’m! (desprenent-se d’ell i corrent al mig.)


SEBASTIÀ: Mira’t que em torno boig i que pertot veig sang!...


MARTA: Si t’acostes, ja que no et puc matar, t’unglejo la cara i t’escupo! Amb mi t’atreveixes, covard, amb el Manelic no!


SEBASTIÀ: Amb ell, i amb tu, i amb tot el món per tu! (anant-hi.)


MARTA: No t’acostis! No! Manelic!


SEBASTIÀ (corrent a agafar-la): Doncs ara ho veuràs!



Terra baixa. Acte tercer, escena XI (fragment)



MANELIC, SEBASTIÀ, MARTA, PEPA, ANTÒNIA, JOSEP, NANDO, PERRUCA i altres. Marta està mig desmaiada, sostenint-se en la taula per no caure.



NANDO (en veu baixa): Què passa?


MANELIC: Que us cridava l’amo.


JOSEP (en veu baixa): Mort!


PEPA (id): Jesús!
(exclamació de tothom al veure el cadavre de Sebastià.)


MANELIC: I ara vosaltres a riure força! A riure! I tu, Marta, vine!




MARTA: Sí, sí! Anem’s-en, anem’s-en! ...


MANELIC: (emportant-se-la a braços): Lluny de la terra baixa! (Perquè li obrin pas) Fora tothom! Aparteu’s-e! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!
(Ho va repetint cridant mentre s’allunya.)

 

Àngel Guimerà. Terra baixa.