El teatre sota la influència del Noucentisme

Els noucentistes van rebutjar que el teatre servís per mostrar la conflictivitat existent en la societat. El teatre català de més èxit del període 1920-1936 s’orientà cap a la comèdia burgesa o bé cap al teatre poètic.

 

La comèdia burgesa presenta com a protagonisme el burgès que gaudeix d’una vida elegant, còmoda i civilitzada. L’argument gira al voltant de les relacions familiars, amoroses o sentimentals i té sempre un final feliç. I l’objectiu és, entretenir al públic, educar-lo i inculcar-li unes actituds civilitzades.

 

El teatre poètic, va retornar a les obres en vers, als temes llegendaris i mitològics. Josep Maria de Sagarra, amb els seus drames poètics, va ser capaç d’obrir un camí que unia teatre, poesia i realitat.

 

Josep Maria de Sagarra

 

Josep M. De Sagarra va néixer l’any 1894 en una família de la noblesa rural, instal·lada a Barcelona. De la seva infantesa, recordava amb especial satisfacció les lectures fetes a la biblioteca familiar i els llargs passejos a la finca de Santa Coloma de Gramenet. Allà conegué la natura, la gent senzilla i la parla popular dels pagesos.

 

Acabat el batxillerat, va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i, al mateix temps començà les tertúlies de L’Ateneu Barcelonès i la redacció del diari La Veu de Catalunya, on Sagarra va entrar en contacte amb l'activitat del periodisme.

 

L’any 1914 Sagarra publicà el seu primer llibre, un recull de poemes; el 1918 estrenà la primera obra teatral, i el 1919 inicià la seva activitat periodística, fou en aquests anys quan va prendre la decisió de dedicar-se de manera exclusiva a la poesia, el teatre, la novel·la, el periodisme i la traducció.

 

De 1920 a 1936 Sagarra va aconseguir ser l’escriptor més popular de Catalunya. L’èxit va fer que en  aquests 16 anys Sagarra publiqués 7 llibres de poesia i estrenés 32 obres de teatre. En esclatar la guerra civil espanyola, Sagarra va ser amenaçat i en conseqüència es va veure obligat a exiliar-se a França.

 

Després de la guerra va continuar la seva activitat literària en tots els gèneres. Destaquen, la traducció de les obres Shakespeare i la redacció de les Memòries.

 

Sagarra va omplir els teatres catalans de 1920 a 1936, en les obres de Sagarra podem trobar les claus del seu èxit, que podem resumir en 5 trets:

• Uns personatges d’arrel popular i tradicional
• Uns ambients rurals o mariners genèrics
• Uns conflictes sentimentals
• Un final feliç 
• Un diàleg poètic.

 

D'entre la gran quantitat d'obres de Sagarra les que van tenir més èxit són L’Hostal de la Glòria i el Cafè de la Marina.

 

El cafè de la Marina és un drama poètic en tres actes que tracta de les relacions que s’estableixen entre els personatges que freqüenten el cafè de mariners d'un poble de la Costa Brava. Caterina, la protagonista, després d’una experiència amorosa desafortunada, accepta tirar endavant ella sola el bar de son pare.

 

El seu pare, amb l’afany de tirar endavant el negoci, li organitza un matrimoni de conveniència amb un comercial rossellonès. Mentrestant el jove Claudi s’ha enamorat d'ella en silenci i decideix emigrar a les Amèriques.

 

Al final, el rossellonès renuncia al matrimoni que fa renéixer l’esperança a Claudi que li declara el seu amor a Caterina.

El teatre de postguerra

 

Durant les dècades dels quaranta i els cinquanta, el teatre en català va ser prohibit pel règim franquista.

 

• Joan Oliver: Va destacar com a autor teatral amb obres de caràcter crític, denuncia la baixesa moral de les classes dominants mitjançant els recursos de la ironia i l'humor.
• Salvador Espriu: A més de poeta i narrador va escriure diverses peces de teatre amb un llenguatge elevat i poètic. Critica la injusticia i la dictadura.
• Joan Brossa: A més de poeta és autor de més de tres-cents petits espectacles de poesia escènica. Planteja problemes com la incomunicació, la injusticia social o la manca de llibertats.