EL POEMA DE NADAL

Cant final

 

Va ser una nit que va florir l’estrella,

i va néixer l’Infant!

Imaginem que fou la nit més bella,

més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna

el nostre pit per atiar l’oblit,

per fer-nos infidels, però retorna

cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura

que està damunt del bé i del mal,

més no hi val ganivet ni ànima dura,

és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

Seriem tros de carn i pensament

que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,

pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre

amb un vermell precís i decidit

i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,

de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra

per estimar un recó dintre l’espai,

i desperta en el cor aquell blau tendre

que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós

i diguem: “Glòria a Déu en les altures”

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,

i l’orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat!

 

             Josep Maria de Sagarra