Les famílies lingüístiques

Bona part dels lingüistes consideren que totes les llengües del món tenen com a origen una única llengua. Per tant, totes les llengües provenen d’un avantpassat comú que va tenir molts descendents, agrupats actualment en disset famílies lingüístiques. Hi ha, però, algunes llengües de les quals no s’ha trobat cap parentiu i no s’inclouen dintre de cap família. Són llengües aïllades; entre elles hi ha el basc.

La família indoeuropea és la més estesa pel que fa al nombre de parlants. Se suposa que l’indoeuropeu, una llengua extingida, va donar lloc a moltes altres llengües que formen subgrups: llengües romàniques, eslaves, germàniques, índiques, etc. Les llengües que componen aquesta família s’estenen per bona part d’Europa i d’Àsia. Amb l’expansió dels europeus cap a Amèrica i, més tard, amb la colonització d’Àfrica, es va incrementar el nombre de parlants de les llengües esmentades. Però tant a Amèrica com a Àfrica es conserven llengües d’altres famílies que s’hi parlaven molt abans de l’arribada dels europeus. Per exemple, la família ameríndia, a Amèrica, conserva més de 500 llengües vives, i la nigerocongolesa, a l’Àfrica, més de mil.