Llengua i estat

 

Les fronteres de les llengües i les dels estats no solen coincidir. És molt freqüent que una llengua es parli en més d’un estat (l’anglès, per exemple, que es parla a la Gran Bretanya, als Estats Units o a Austràlia, entre altres països). També és habitual que una llengua només es parli en una part concreta d’un o més estats (és el cas del sard, que únicament es parla a l’illa de Sardenya i no a tot Itàlia).
A l’Estat espanyol, s’hi parlen les llengües següents:


  • Aranès: es parla a la Val d’Aran (a l’extrem nord-oest de Catalunya) i es tracta d’un dialecte de l’occità (una llengua romànica que es parla al sud-oest de França). El parlen unes 7.000 persones.

  • Basc: llengua que es parla a les 7 províncies basques de França i Espanya. No supera el 15 % de parlants. Té un origen encara incert . És anterior al llatí.

  • Castellà: llengua neollatina que es parla a la Península Ibèrica.

  • Català: actualment la parlen uns 10 milions de persones. Manté la seva vitalitat malgrat la pressió de les llengües amb les quals està en contacte i la manca de reconeixement i persecució de diferents governs al llarg dels segles, n’ha limitat l’ús.

  • Gallec: es parla a Galícia i en petites zones de les comunitats autònomes frontereres (Astúries i Castella-Lleó). Està emparentada amb el portuguès, i alguns lingüistes consideren que són variants dialectals d’una mateixa llengua. La parlen uns 3 milions de persones.