Llenguatge, llengua, dialecte i parla 

El llenguatge és la capacitat de comunicar els pensaments o els sentiments mitjançant signes. Així es pot parlar del llenguatge dels gestos, de les flors, dels programes informàtics, etc. 

Llengua o idioma és un conjunt de signes lingüístics que, convenientment combinats, serveixen a un grup de persones per comunicar-se entre elles. La majoria de llengües també es poden expressar mitjançant codis escrits.

Dialecte és una variant geogràfica, històrica o social d’una llengua. Una mateixa llengua canvia en zones diferents (no parla igual un català de Palma de Mallorca que un de Lleida), es transforma amb el pas dels anys (ara no es parla el mateix català que fa cinc-cents anys) i és diferent segons el grup social a què pertany cada persona (no parlen igual sobre una malaltia el metge que l’està investigant i el pacient que la pateix). Per tant, tothom, quan parla, utilitza dialectes, ja que la llengua és una entitat abstracta que es concreta a través d’aquests; en conseqüència, és absurd menystenir els dialectes o considerar que un són superiors als altres.

La parla o idiolecte és l’ús individual i concret que cada persona fa de la seva llengua. Cadascú té una manera pròpia de parlar que no coincideix amb la de ningú més. La parla també és la llengua parlada, l’accent personal amb què cadascú pronuncia un idioma.