LA NARRATIVA 

La narració és el desenvolupament d’uns fets reals o de ficció en un temps i en un espai determinats, i duts a terme per uns personatges.

Elements de la narració:

• Acció: desenvolupament dels fets en plantejament, nus i desenllaç.
• Espai: lloc on es desenvolupa l’acció.
• Temps: època on es situen els fets.
• Personatges: encarregata de dur a erme l’acció. Cal distingir entre principals (protagonista i anatgonista) i secundaris (aliats i oponents).
• Narrador: qui relata els fets. El punt de vista pot ser intern (narrador en primera persona) o extern (narrador en tercera persona i, el alguns casos, omniscient).

El llenguatge narratiugeneralment és en prosa, ocasionalment en vers. Inclou:

• La narració pròpiament dita. Allò que passa a la història ens és relatat pel narrador. A vegades trobem dos recursos:
  • Sumari narratiu: salt endavant en la narració
  • Flaix-back: salt enrere en la narració.
• La descripció d’ambients i de pesonatges (física i psicològica)
• Discurs o reflex de les paraules i el pensamnet dels personatges, en forma de diàleg (directe o indirecte), monòleg o monòleg interior.

Els gèneres narratius, en vers o en prosa, exposen ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.

• Narrativa popular: s’ha anat transmetent per via oral. La finalitat bàsica és l’entreteniment i moralització. Normalment presenten un món imaginari i sovint lligat al món dels infants.
• Formen part d’aquesta narrativa els contes populars o rondalles, faule i llegendes.
• Narrativa culta: està escrita per autors coneguts. Principals gèneres:
  • Novel·la: gènere extens, complex i elaborat.
  • Conte: gènere breu i esquemàtic.
  • Narració: gènere d’extensió i complexitat intermèdies.