El cavaller Ausiàs March

Fill del poeta Pere March i Lionor Ripoll. Va néixer a Gandia (València) cap al 1397.

Al morir el pare al 1413 Ausiàs March es converteix en propietari d’una gran finca als 16 anys. Un cop armat cavaller als 22 anys, és cridat pel rei Alfons el Magnànim per a intervenir en una expedició militar a Sardenya i Còrsega. Lluità amb valentia contra els genovesos i més endavant contra els pirates del nord d’Àfrica. El reis Alfons el convertirà en governador i jutge del ducat de Gandia i el nomenà falconer major de la casa del rei.

 

A partir de 1425 deixa d’intervenir en expedicions militars i es dedica a la seva propietat (conreus), a la caça i a la creació literària.

 

Al 1437 es casà amb Isabel Martorell (germana de Joanot), però la relació familiar fou tensa i conflictiva a causa del dot que havia de rebre Isabel. Al morir dos anys després, March es va tornar a casar amb Joana Escorna. No va tenir descendència amb cap de les dues dones. En canvi se sap que va tenir fills fora del matrimoni (almenys cinc) pel testament que va redactar al 1458. March mor al 1459.

Ausiàs March, “mestre d’amor”

 

March és un poeta que parla constantment de l’amor. Es considera un gran entès de la matèria i es proclama “mestre d’amor” (fins i tot diu que han de recórrer a ell els que vulguin aprendre, i que sense ell l’amor veritable deixaria d’existir).

 

Per a March, l’amor és sempre un problema, que el té profundament preocupat. Diferencia entre dos amors dels quals n’ha de triar un. Ell diu que desitja el primer però que es veu dominat pel segon.

• Amor honest: espiritual.
• Amor sensual: carnal.

Ausiàs March, especialista en imatges i comparacions

 

March té una gran capacitat per crear grans imatges i llargues comparacions per expressar els seus sentiments.

En el poema XLVI (fragment de Veles e vents) compara la seva situació amorosa amb un viatge pel mar ple de perills.

 

Primera estrofa:

• Vaixell a la deriva emportat pels vents (intervenen 7 dels 8 vents).
• Hi ha forces favorables i forces adverses.
• Representa l’estat emocional del poeta (hi ha dues forces i no sap quina serà la fi del trajecte)

Segona estrofa:

• Mar encara més perillós: situació catastròfica, ja que el mar bull com una casssola al forn (és un lloc inhabitable i els peixos han de fugir).
• Són els grans perills que ha de superar el poeta per assolir l’amor (exageració).

Estrofa quatre:

• El poeta ens diu amb claredat per què el seu ànim viu aquests turments: té por que amb la mort, la seva estimada s’oblidi d’ell. Diu que el seu amor és diferent i no el pot anul·lar la mort.

Ausiàs March, sempre diferent

 

March es presenta com un personatge diferent, viu l’amor més profundament que ningú, pateix turments que ningú pot resistir, assoleix la saviesa amorosa única,...

 

El poeta serveix un senyor especia (l’amor) i March és l’únic amant fidel amb un amor pur.

 

Ausiàs March, creador de la lírica catalana

 

Ausiàs March és el gran poeta clàssic de la literatura catalana, és el creador del llenguatge líric en català.

 

En la seva obra poètica, ens parla de les seves preocupacions més profundes i ho fa de manera viscuda i sincera. Els seus temes preferits són l’amor, la mort, el destí i la lluita entre el bé i el mal.

 

S’aparta de la tradició trobadoresca en tres aspectes:

• Escriu en català (abandona l’occità o el provençal),
• Expressa el seu pensament de manera original i sincera (abandona els tòpics trobadorescos)
• En els seus poemes d’amor, presenta la dona com una persona real, amb virtuts i defectes amb una relació entre iguals (no la tracta de senyora feudal ni la idealitza).

Ausiàs March comença nous camins

• Els seus poemes parlen d’ell, de la seva vida, la seva obra és un anàlisi de les seves preocupacions vitals.
• Utilitza el decasíl·lab amb cesura (pausa) després de la quarta. El vers té dos hemistiquis: 4 síl·labes + 6 síl·labes.
• Els poemes presentes cobles o estrofes de vuit versos que rimen ABBACDDC. La tornada sol tenir quatre versos.
• Utilitza el senyal (igual que els trobadors), paraula o expressió per designar a la dona a la qual anava dedicat el poema. Els dos senyals més usats van ser Plena de seny i Lliri entre cards.

En total Ausiàs March té 128 poemes.