LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES


Els joglars s’encarregaven de divulgar els fets heroics dels seus avantpassats (guerres, lluites, conquestes,...) i ho feien a través de les cançons de gesta (narracions on es barrejaven fets històrics amb fets llegendaris i fantàstics). Els joglars les aprenien de memòria i les recitaven per castells i places amb la finalitat d’informar i entretenir el públic. Moltes s’han perdut per no estar escrites. Però durant els s. XIII i XV els comtes-reis catalans van fer escriure quatre grans cròniques catalanes.


Característiques generals:

 

  • Tenen valor des del punt de vista històric, però també destaquen pel seu valor literari.
  • Parteixen de prosificacions de cançons de gesta i es completen amb documents, records personals i textos preexistents.
  • Els autors van viure directament els fets que narren. Això dóna una sensació de realisme als fets narrats, ja que els cronistes han estat testimonis directes dels fets o es basen en fonts autoritzades per parlar-ne.
  • Tenen una "funció notarial", és a dir, deixen constància dels fets històrics que narren perquè el públic tingui clar que allò que s'explica és real.
  • L'eix central de les cròniques és sempre el rei, a partir del qual s'escriu la història.
  • Tenen un to heroic i patriòtic, és a dir, es lloen els reis i cavallers catalans com els millors del món.
  • Es caracteritzen pel seu providencialisme. La dinastia del Casal de Barcelona, els cavallers catalans i el poble català (entès en aquella època com a catalans, aragonesos i valencians) són els millors i més justos del món, afavorits i protegits per Déu.
  • Tenen una funció propagandística important : els fets que narren sempre són favorables a la corona catalanoaragonesa, s'intenta sempre justificar les accions polítiques i/o guerreres dels reis. Per tant, les cròniques fan apologia de la corona catalanoaragonesa i dels seus reis, ja que sempre els defensen i justifiquen.

 

Libre dels Feyts o Crònica de Jaume I


Són les memòries del rei Jaume I. Apareixen aspectes íntims i humans del rei juntament amb nararcions de la conquesta de València i Mallorca. Narra els fets més importants de la vida d'aquest rei des del seu naixement a Montpeller (1207) fins a la seva mort (1276), amb alguns antecedents de la vida d'Alfons I i de Pere el Catòlic, pare del rei. Conté prosificacions de cançons de gesta, barrejades amb vivències i records del mateix monarca. La Crònica es pot dividir en quatre parts:


1.     Engendrament miraculós del rei, la batalla de Muret (1213), en què mor Pere el Catòlic, pare del rei, l'estada de Jaume I al castell de Montsó, presoner dels enemics francesos que van vèncer el seu pare, les lluites internes d'Aragó durant la minoria d'edat del rei i el casament amb Elionor, filla del rei de Castella, quan Jaume té 13 anys.

2.     Les conquestes de Mallorca i de València.

3.     Les desavinences amb Alfons, rei de Castella, les campanyes militars contra els sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa.

4.     Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills, sobretot amb el primogènit, el futur Pere II, i contactes amb el rei Alfons X de Castella, gendre del rei Jaume.

 

Llibre del rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot


Aquesta crònica va ser escrita entre 1283 i 1288. Del seu autor només sabem que era escrivà a la cort i que era originari d'un lloc anomenat "Clot", al Rosselló. Per tant, s'anomenaria "Bernat del o des Clot".

L'autor es va proposar de narrar els fets i les conquestes de diversos regnats, des dels temps del comte Ramon Berenguer IV, en què es produí la unió del Comtat de Barcelona amb el regne d'Aragó, fins a Pere II el Gran, fill de Jaume I. En els primers capítols, quan Desclot explica fets del passat, l'autor fa servir cançons de gesta prosificades i narracions llegendàries. Però quan se centra en la figura de Pere el Gran, és a dir, quan els fets són contemporanis al cronista, la crònica és força rigorosa des del punt de vista històric i hi predominen els detalls.


1.      La crònica comença amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella, filla del rei d'Aragó.

2.      Parla de l'ascendència i de la descendència d'Alfons I.

3.      Regnat de Pere el Catòlic, pare de Jaume I (els amors del rei, l'engendrament "mític" de Jaume I, la batalla d'Úbeda i la de Muret...)

4.      Fets del regnat de Jaume I.

5.      Regnat de Pere II el Gran, que és el nucli principal de l'obra. El rei serà el gran protagonista d'aquesta obra i els grans temes que es narren del seu regnat són: intervenció de la corona catalanoaragonesa a Itàlia (Sicília), fet que comportarà l'enfrontament del rei amb els francesos (també aspirants a la corona de Sicília) i amb el Papa; invasió de Catalunya dels francesos i com el rei venç els exèrcits francesos.

 

Crònica de Ramon Muntaner


És la més llarga de totes. Explica els fets que van des de l'engendrament i naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne.

Ramon Muntaner va néixer a Perelada el 1265, fill d'una família benestant. Quan tenia 20 anys, després de l'incendi de la seva vila natal a mans dels almogàvers, la seva família va quedar arruïnada i va emigrar. Sembla ser que Muntaner es va incorporar a l'exèrcit de l'almirall Roger de Llúria i va participar a la conquesta de Menorca, així com també a l'expansió mediterrània de la Corona catalanoaragonesa fins arribar a l'Imperi Bizantí (va participar en el setge de Messina el 1301 i el 1302 va marxar sota les ordres de Roger de Flor cap a Constantinoble). També va intervenir en la pacificació de l'illa de Jerba (Tuníssia), de la qual va arribar a ser governador. El 1311 es va retirar de la vida militar i es va establir a la seva casa de Xirivella (Horta de València). El 1316 hi va començar la redacció de la seva crònica. Va morir a Eivissa l'any 1336, on havia estat cridat pel rei Jaume III de Mallorca perquè li fes de conseller.

Això explica que Muntaner pugui explicar la majoria dels fets que narra com a testimoni directe: garanteix que els fets que explica són reals, perquè ell mateix els va viure, a la vegada que els narra amb l'entusiasme i l'adhesió a la Corona catalanoaragonesa d'un soldat que ha lluitat pel seu rei i pel seu país.

La crònica explica els fets de 5 regnats que ell va viure: Jaume I, Pere II el Gran, fill de Jaume I. Alfons II el Franc. Jaume II el Just. Alfons III el Benigne.


Els objectius principals de la crònica són:

  • Deixar constància dels seus serveis a la Corona i dels seus mèrits com a soldat.
  • Lloar la grandesa de la Corona catalanoaragonesa i dels seus reis.
  • Ser un testimoni de l'expedició catalana a Orient dels almogàvers, en la qual Muntaner hi participà directament.

 

 

Crònica de Pere el Cerimoniós:


Com la de Jaume I, la crònica de Pere el Cerimoniós és autobiogràfica.

Pere III el Cerimoniós va néixer el 1309 i va ser coronat el 1336. Va regnar fins a la seva mort, l'any 1387. El seu regnat comprèn el període en què la Corona d'Aragó es va expansionar per més territoris: va reintegrar Mallorca i Sicília a la Corona, va conquerir Sardenya, etc. Durant el seu regnat, Pere III va promoure un intens moviment cultural: va ordenar l'arxiu reial (és la gran època de la Cancelleria, d'on surt el model de català culte que faran servir els escriptors), va crear un cos de copistes i un altre de traductors, va introduir l'Humanisme a Catalunya. A diferència dels seus avantpassats, Pere III ja no és un rei medieval, ja no és un guerrer cavalleresc, que posa la justícia i l'honor per sobre de tot. Serà un rei que anuncia el Renaixement, un polític que posarà per davant les necessitats d'estat per justificar les seves decisions polítiques, fins i tot les més cruels. Pere III s'anuncia ja com un rei absolutista.

Pere III era un gran apassionat de la història, entesa com a model i lliçó per a prínceps, reis i nobles. Per això, la seva crònica es basarà estrictament en documents oficials quan tracta de fets passats que el rei no va viure personalment, i rebutja les llegendes o les prosificacions de cançons de gesta. Quan tracta dels fets del seu regnat, es basa en documents històrics estrictes i en records personals.


Els objectius de la crònica de Pere el Cerimoniós són:

  • Afermar la monarquia, donar-li prestigi davant de la burgesia i del poble, deixar ben clar que el poder es troba en mans del rei.
  • Deixar una obra que justifiqués la seva política, fins i tot la més cruel.