Llengua i Literatura Catalana
LA POESIA TROBADORESCA
La societat feudal
Hi havia dues classes socials:
· Nobles: no treballaven i manaven, els senyors i les dames. Vivien en palaus o castells i es dedicaven a l’administració de les seves propietats.
· Serfs i serves: treballaven i obeïen. Vivien en cabanes i es dedicaven a l’agricultura i ramaderia de les propietats dels senyors. Amb el seu treball, els senyors podien no treballar.
Per tal de sotmtre als serfs, els senyors tenien un exèrcit de fidels o vassalls lligats a partir d’un jurament de fidelitat. Per tant ens trobem amb una societat jerarquitzada de forma piramidal.
El jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat comportava un contracte escrit i una sèrie de rituals d’homenatge i jurament. El vassal es presentava davant del senyor, li donava la mà i el besava i prometia fidelitat al senyor a canvi de protecció davant dels enemics.
La cultura cortesana
A partir del s. XI les corts feudals d’Europa occidental van configurar una cultura pròpia, exaltant una sèrie de virtuts cavalleresques.
El cavaller cortesà havia de ser valerós, generós, gentil, lleial i elegant. Havia d’estar enamorat d’una dama.
Neix la poesia trobadoresca, de caràcter aristocràtic reflectint la vida cortesana.
La dama (culta, rica i poderosa) era el centre i el cavaller li havia de retre homenatge.
La cançó d’amor cortès
En els s. XII i XIII s’estén per les corts feudals de Catalunya, Occitània i Nord d’Itàlia la moda de compondre cançons d’amor cortès.
Va tractar d’una forma nova la relació entre un home i una dona. En la literatura antiga sovint l’home raptava la dona i se l’enduia violentament com si fos un objecte. En la literatura trobadoresca es trata la dona amb tendresa.
El trobador escrivia la lletra i componia la música.
El joglar interpretava la cançó públicament.
Característiques de les cançons d’amor cortès:
· Poeta canta a la cortesia i la bellesa de la dama.
· Poeta li manifesta el seu amor més profund per la dama.
· Li prega que l’accepti com a vassall i li respongui amb un gest: una paraula, una mirada, un somriure,... Només amb el gest ja se sentirà recompensat.
· La dama sol ser una senyora casada i el joglar s’hi refereix a ella a partir d’un senyal (nom o expressió que es refereia a la dama sense rebel·lar el seu nom real.
Guillem de Cabestany fou un dels millors trobadors. (El dia que us vaig veure).
La llegenda del cor menjat
La majoria de la literatura trobadoresca era un joc galant, però també provocava la gelosia del senyor feudal vers el trobador.
La poesia, una arma política
La poesia trobadoresca també estava al servei de les lluites polítiques i socials, sevien per difamar els enemics. S’escrivia una cançó nova aprofitant la música d’alguna cançó coneguda i es cantava per castells i places.
Guillem de Berguedà fou un trobador agressiu, que s’enemistà amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals veïns. Era molt bon compositor i escrivia sirventesos a molts dels seus enemics. (Sirventès contra Ponç de Mataplana). Al morir Ponç de Mataplana en la lluita contra els musulmans, Guillem de Berguedà se’n penedí i li va dedicar un plany (El plany per Ponç de Mataplana).
La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana
La lírica trobadoresca arribà a Catalunya i fou tan gran que els poetes catalans componien a la manera dels trobadors occitans, fins al punt d’adoptar la seva llengua, l’occità (o provençal) a partir del s. XII.
També hi ha altres motius:
· Proximitat geogràfica: Occitània es troba al Sud de França.
· Afinitat lingüística: català i provençal són dues llengües romàniques molt semblants (encara més semblants al s. XII, es podien entendre fàcilment).
· Lligams econòmics i polítics entre els s. IX i XIII.
La poesia culta catalana s’inicià amb els trobadors, que es van mantenir fins al s. XV. A partir de llavors es comença a escriure en català i s’abandonà l’occità i l’estil trobadoresc. El primer poeta català serà Ausiàs March.
LA POESIA TROBADORESCA
La societat feudal
Hi havia dues classes socials:
· Nobles: no treballaven i manaven, els senyors i les dames. Vivien en palaus o castells i es dedicaven a l’administració de les seves propietats.
· Serfs i serves: treballaven i obeïen. Vivien en cabanes i es dedicaven a l’agricultura i ramaderia de les propietats dels senyors. Amb el seu treball, els senyors podien no treballar.
Per tal de sotmtre als serfs, els senyors tenien un exèrcit de fidels o vassalls lligats a partir d’un jurament de fidelitat. Per tant ens trobem amb una societat jerarquitzada de forma piramidal.
El jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat comportava un contracte escrit i una sèrie de rituals d’homenatge i jurament. El vassal es presentava davant del senyor, li donava la mà i el besava i prometia fidelitat al senyor a canvi de protecció davant dels enemics.
La cultura cortesana
A partir del s. XI les corts feudals d’Europa occidental van configurar una cultura pròpia, exaltant una sèrie de virtuts cavalleresques.
El cavaller cortesà havia de ser valerós, generós, gentil, lleial i elegant. Havia d’estar enamorat d’una dama.
Neix la poesia trobadoresca, de caràcter aristocràtic reflectint la vida cortesana.
La dama (culta, rica i poderosa) era el centre i el cavaller li havia de retre homenatge.
La cançó d’amor cortès
En els s. XII i XIII s’estén per les corts feudals de Catalunya, Occitània i Nord d’Itàlia la moda de compondre cançons d’amor cortès.
Va tractar d’una forma nova la relació entre un home i una dona. En la literatura antiga sovint l’home raptava la dona i se l’enduia violentament com si fos un objecte. En la literatura trobadoresca es trata la dona amb tendresa.
El trobador escrivia la lletra i componia la música.
El joglar interpretava la cançó públicament.
Característiques de les cançons d’amor cortès:
· Poeta canta a la cortesia i la bellesa de la dama.
· Poeta li manifesta el seu amor més profund per la dama.
· Li prega que l’accepti com a vassall i li respongui amb un gest: una paraula, una mirada, un somriure,... Només amb el gest ja se sentirà recompensat.
· La dama sol ser una senyora casada i el joglar s’hi refereix a ella a partir d’un senyal (nom o expressió que es refereia a la dama sense rebel·lar el seu nom real.
Guillem de Cabestany fou un dels millors trobadors (annex 1. El dia que us vaig veure).
La llegenda del cor menjat
La majoria de la literatura trobadoresca era un joc galant, però també provocava la gelosia del senyor feudal vers el trobador. (annex 2).
La poesia, una arma política
La poesia trobadoresa també estava al servei de les lluites polítiques i socials, sevien per difamar els enemics. S’escrivia una cançó nova aprofitant la música d’alguna cançó coneguda i es cantava per castells i places.
Guillem de Berguedà fou un trobador agressiu, que s’enemistà amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals veïns. Era molt bon compositor i escrivia sirventesos a molts dels seus enemics. (annex 3. Sirventès contra Ponç de Mataplana). Al morir Ponç de Mataplana en la lluita contra els musulmans, Guillem de Berguedà se’n penedí i li va dedicar un plany (annex 4. El plany per Ponçs de Mataplana).
La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana
La lírica trobadoresca arribà a Catalunya i fou tan gran que els poetes catalans componien a la manera dels trobadors occitans, fins al punt d’adoptar la seva llengua, l’occità (o provençal) a partir del s. XII.
També hi ha altres motius:
· Proximitat geogràfica: Occitània es troba al Sud de França.
· Afinitat lingüística: català i provençal són dues llengües romàniques molt semblants (encara més semblants al s. XII, es podien entendre fàcilment).
· Lligams econòmics i polítics entr els s. IX i XIII.
La poesia culta catalana s’inicià amb els trobadors, que es van mantenir fins al s. XV. A partir de llavors es comença a escriure en català i s’abandonà l’occità i l’estil trobadoresc. El primer poeta català serà Ausiàs March.