La novel·la cavalleresca del s. XV

 

Les novel·les de cavallers van tenir molt d’èxit fins al s. XVI. Va sorgir un nou corrent de novel·la de cavalleria que reflectia el món real dels cavallers de l’època. Cal diferenciar entre:

• Novel·la de cavalleria: de tradició francesa, amb elements meravellosos i personatges sobrehumans.
• Novel·la de cavalleresca: més modernes, personatges humanitzats, accions realistes i versemblants i ambients històrics i geogràficament propers.

La novel·la cavalleresca més interessant és el Tirant lo Blanch, escrita per Joanot Martorell i publicada a València el 1490. Va tenir molt d’èxit, Cervantes fa una referència al Quixot.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanch dóna dimensió humana a la figura del cavaller, que és fort i valent. De tota manera també es cansa, pateix malalties, sofreix accidents,...

Les aventures de Tirant resulten molt versemblants.

L’amor és un dels temes més importants d’aquesta novel·la. El protagonista s’enamora a primera vista de Carmesina, però és tan tímid que no s’atreveix a confessar-li el seu amor cap a ella. Finalment farà un pas endavant. Evidentment, l’enamorament de Tirant és versemblant, no com els filtres d’amor de la novel·la de cavalleria.

La guerra és un altre dels elements importants de Tirant lo Blanch. Tirant és un cavaller format a Anglaterra on intervé en diverses justes esportives. De gran es converteix en capità general d’un dels exèrcits més importants, el que ha de derrotar l’Imperi turc. Tirant demostra que és un general hàbil i astut que domina l’estratègia i la tàctica militar.

Joanot Martorell

Neix a València el 1410 i mor el 1465.

Prové d’un llinatge de la noblesa mitjana i fou armat cavaller.

Fou un home bregós de tarannà lluitador, fou respectat pel seu mestratge en l’exercici de les armes com a combatent singular. Com a cavaller sempre va disposar de missatgers que duien les seves lletres de batalles (enemics als quals concertava un duel) als cavallers amb qui estava enemistat.

El contenciós més important fou amb el seu cosí Joan de Montpalau a qui va acusar de trencar la paraula de matrimoni amb Damiata Martorell, germana de Joanot. Fins i tot Joanot va demanar la intervenció d’Enric IV d’Anglaterra i de Maria de Castella (esposa d’Alfons el Magnànim). Al no presentar-se el seu cosí a la batalla, es resolguè el conflicte mitjançant un pagament d’una certa quantitat de florins.

La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre conèixer i tenir relacions amb cavallers europeus, conèixer els cerimonials dels ordes de cavallers i llegir gran quantitat de llibres (fou un gran lector i estava molt ben informat dels esdeveniments que passaven en la seva època).

Sempre va ser un home respectuós en els afers cavallerescos i militars, però també fou una persona de tarannà alegre i divertit. Incloguè en la seva obra la ironia, l’humor i la caricatura.