RAMON LLULL

De jove trobador, de gran doctor il·luminat

Ramon Llull (1235 – 1315) era un noble que vivia a la cort de l’infant Jaume de Mallorca (fill de Jaume I).

Es dedicava a la poesia trobadoresca, estava casat i tenia dos fills.

Als 30 anys va tenir una il·luminació i es va separar de la muller i els fills per dedicar-se a la vida religiosa. Es dedicà a la pregrària i l’estudi. Una de les seves finalitats fou la conversió dels musulmans. Per aquest motiu va comprar un esclau sarraí per tal d’aprendre la llengua àrab.

Un cop acaba l’etapa de formació, es retirà a fer contemplació al puig de Randa, i va tenir una il·luminació i Déu li va inspirar la seva “Art” (mètode infal·lible que li permetia convertir els infidels a partir de raons necessàries de fàcil comprensió). Llull serà conegut com el Doctor il·luminat.

Tenia tres grans objectius:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Escriure llibres per difondre les seves creences.
• Crear escoles d’idiomes per a la formació de predicadors.

Llull va ser innovador per dos motius:

• El millor mètode per convertir els infidels en cristians era la discussió i el debat (no la força ni la violència).
• Era necessari usar la llengua d’aquells qui volia convertir (estudi de l’àrab).

També perseguia un altre objectiu:

• Reconduir els cristians pel camí de la perfecció (conèixer, estimar i lloar Déu), ja que considerava que molts cristians eclesiàstics i monarques se n’hanvien apartat molt (preferien els béns terrenals als espirituals).

Més de quartanta anys dedicat a escriure

Llull és el primer gran escriptor en llengua catalana i una de les grans figures de la literatura universal. És el primer escriptor que usa una llengua romànica (català) per tractar temes que fins ara s’havien escrit en llatí. Fou un gran missioner.

Utilitza varietat de formes: sermons, crítica social i política, tractats científics i filosòfics, narracions, poemes,... redactats en catala i llatí, i molts cops en àrab.

Des del punt de vista literari cal destacar dues grans obres:

• Llibre d’Evast e Blanquerna
• Llibre de les meravelles

 

El mestre de l’exemple

Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia). Utilitzarà recursos literaris efectius com l’exemple.

Exemple: narració breu (sovint una faula) que l’autor utilitza per tal de trensmetre al lector un ensenyament. Llull pretén ensenyar la importància i la trascendència del cristianisme. Per a Llull, la literatura era un vehicle d’expressió per mitjà del qual podia transmetre millor el seu pensament.

Llull, defensor de l’ordre establert

 

El Llibre de les bèsties és un apòleg protagonitzat per animals que ens parla de política, qui ha de governar, de qui s’ha de refiar el governant, com s’ha d’aplicar la justícia, etc.
També en aquesta obra fa ús de l’exemple (quan la Guineu, na Renart, proposa que l’elefant sigui el rei. L’elefant rebutja la proposta perquè considera que hi ha un ordre natural que cal respectar).

Llull, poeta religiós

 

Llull va deixar uns quants poemes de caràcter religiós i biogràfic.

Missioner i màrtir

Des de 1280 al 1315 Llull no va parar de viatjar: va anar a Roma i Nàpols per demanar al Papa que es fundessin col·legis per a la formació lingüística dels missioners. Va anar a Montpeller i París, a Tunis, Xipre, Armènia, Jerusalem,...

La seva activitat missionera va estar plena de dificultats.

• A Tunis fou acusat d’anar en contra d’una llei de Mahoma (1293). Fou empresonat, torturat i condemnat a mort (gràcies a una persona influent li van commutar la pena de mort pel desterrament).

• A Xipre (1305) fou enverinat per dos dels seus companys i va estar greument malalt.
• Al nord d’Àfrica (Bugia) fou apallissat al 1307.
• El 1314 va tornar al nord d’Àfrica i fou lapidat pels infidels. Uns genovesos el van recollir per dur-lo cap a Mallorca mig moribund, Llull devia morir de camí a Mallorca en aquesta nau a finals de 1315 o principis de 1316.