El dia que us vaig veure ( fragment)

 

El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,

quan us plagué deixar-vos veure per mi,

vaig apartar del meu cor tot altre pensament

i es feren ferms tots els meus volers en vos [...]

 

Perquè la gran bellesa i l'agradable tracte

i els mots cortesos i 1’amorós plaer que sabeu fer

m'arrabassaren el seny en manera que

des d ‘aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar[...]

 

I és que us amo, senyora, tan lleialment

que Amor no em dóna poder per amar-ne una altra[...]

 

Ai!, tant de bo fos ja l'hora, senyora, que veiés

que per pietat em volguéssiu honorar tant

que només us dignéssiu a anomenar-me amic.

 

GUILLEM DE CABESTANY

 

La llegenda del cor menjat



Guillem de Cabestany, un trobador molt preuat per la seva cortesia, dirigia les seves cançons d’amor a la dama del Castell Rosselló. La dama, que era jove, alegre i gentil, se l’estimava. Quan això fou dit al senyor, el noble Ramon de Castell Rosselló, aquest, irat i gelós, matà el trobador; li va treure el cor i el va lliurar al millor cuiner del castell perquè en fes un guisat amb salsa de pebre. A l’hora de sopar, el va fer servir a taula i el donà a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, el senyor li preguntà:


─Sabeu què heu menjat?


I ella digué:
─No, però m’ha semblat una vianda molt bona i saborosa.


Aleshores el senyor li digué que allò que acabava de menjar era el cor de Guillem de Cabestany; i perquè ho cregués, va fer portar el cap del trobador a la seva presència.


La dama, duta pel desconsol, va dir:


─Senyor, m’heu donat un menjar tant bo, que mai més en prendré un altre.


I tot seguit, va córrer cap al balcó i es deixà caure al buit.


 


MARTÍ DE RIQUER, Història de la literatura catalana
(adaptació lliure)

 

Sirventès contra Ponç de Mataplana

 

Cançoneta lleu plana,

lleugereta, sense ufana*

faré sobre Mon Marquès,

traïdor de Mataplana,

tant farcit d'engany i obès.

Ah, Marquès, Marquès, Marquès

tant farcit d'engany i obès!

 

Benhagen *Marquès, les pedres

de Melgur, prop de Someiras,

on perdéreu de dents, tres;

no en sofriren les primeres

i no s’hi coneix pas res.

Ah, Marquès, Marquès, Marquès,

tant farcit d'engany i obès!

 

El braç no us val una figa,

sembla un cabiró de biga

i el porteu molt mal estès;

caldrien fregues d’ortiga

que el nervi us deixessin tes.

Ah, Marquès, Marquès, Marquès,

tant farcit d'engany i obès!

 

GUILLEM DE BERGUEDA

 

El plany per Ponç de Mataplana (fragments)

 

Consirós* canto i em planyo i ploro

pel dolor que m’ha pres

i s’ha emparat del meu cor

per la mort de Mon Marquès,

En Ponç, el noble de Mataplana,

 que era franc*, liberal i cortès. [..]

Marquès, sí jo vaig dir de vós follies

i mots vilans* i descortesos,

en tot he mentit i errat,

car* mai, des que Déu bastí* Mataplana,

no hi hagué vassall que tant valgués

i que fos tan noble i valent,

i tan honrat [... ]

GUILLEM de DE BERGUEDA