Durant la segona meitat del s. XIX apareix un corrent optimista a Europa arrel dels avenços científics i tècnics que van transformar l’economia i la societat. El moviment artístic conegut com Realisme s’afanyava a reproduir la relaitat canviant d’aquesta societat. L’artista només pot reproduir els fets i reflectir el món real, ho ha de fer de la manera més objectiva possible.

 

Però a finals del s.XIX el pessimisme envaeix la societat perquè el progrés no va ser el que s’esperava, les ciutats eren plenes de gent pobre i marginada, fàbriques amb llargues jornades laborals i fums tòxics, carrers bruts,… els novel·listes que escrivien sobre la realitat van entrar en crisi i la novel·la realista va anar minvant paulatinament.

La novel·la modernista

 

Arrel de la recerca de noves formes literàries trobarem els escriptor que escriuen no només la realitat, ja no pot ser només un simple observador, sinó que que ha de ser capaç de percebre l’altra cara de la realitat: la vida interior que s’amaga darrere les aparences, l’artista ha de buscar-la amb tota la seva intensitat dramàtica.

Al 1901 apareix la primera obra modernista “Els sots feréstecs” de Raimon Casellas, parlem doncs, d’un nou estil narratiu amb ressons misteriosos i tràgics.

 

El Modernisme pretén reflectir el xoc emocional que l’artista pateix quan entra en contacte directe amb la realitat, aquest xoc el fa sentir visions subjectives, que s’expressen a través d’un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, a través de personatges singulars que simbolitzen forces espirituals i naturals (ideals, art, llibertat, instints, passions, vicis, el bé i el mal,…). La novel·la simbòlica (o rural) transcorre al camp (no pas en ambients urbans), i els elements que hi apareixen són simbòlics (enfrontament entre individu i entorn hostil, …).

 

Víctor Català

 

Caterina Albert neix a l’Escala el 1869 dins d’una família rica de terratinents. Va anar poc temps a l’escola, però gràcies a l’ambient culte dins el nucli familiar es va formar en les arts com la pintura, l’escultura i la literatura. La mare escrivia poesia i l’àvia li explicava rondalles i altres històries populars catalanes. Era una àvida lectora dels grans clàssics, en especial dels francesos i dels russos.

 

Es dóna a conèixer com a escriptora en els Jocs Florals d’Olot al 1898, però causà un gran escàndol només pel fet de ser dona, la qual cosa provocarà que segueixi escrivint sota el pseudònim de Víctor Català.

 

Al morir el pare, es féu càrrec de l’administració de les propietats, però sovint baixava a Barcelona i va viatjar per Europa. Dos dels seus grans amics van ser Narcís Oller i Joan Maragall. No es va casar mai i morí al 1966.

 

Solitud

 

És una novel·la de 18 capítols més o menys autònoms que expliquen una visió fragmentada de la realitat que van lligats per l’itinerari de la protagonist: la Mila. La novel·la gira al voltant del conflicte interior d’una dona que es troba enmig d’un entorn físic i social opressor. Se sent molt insatisfeta amb la seva vida, fet que li provoca un gran dolor interior. Ella intentarà lluitar per aconseguir la llibertat encara que sigui a costa de la solitud i la marginació.

 

La novel·la fou publicada entre el 1904 i el 1905 en fulletons de vuit pàgines a la revista Joventut i va tenir una gran acollida de crítica.

 

Argument de Solitud

 

L’obra comença quan la Mila (una noia emotiva i sociable) inicia l’ascens a una muntanya feréstega i solitària amb Matias, home amb el qual s’acaba de casar (un home gandul i abúlic, que ha acceptat una feina d’ermità). La Mila coneix a l’ermita el pastor Gaietà (un home ple de tendresa i serenor, té totes les qualitats que li falten al marit). La Mila coneixerà la vida fantàstica de la muntanya i la seva identitat com a persona. Malgrat tot, també coneixerà l’Ànima (un caçador deforme i monstruós). La protagonista es trobarà al centre de la lluita entre el pastor (símbol de la bondat i la saviesa) i el caçador furtiu (símbol del mal i la violència).

 

Gràcies a les passejades amb el pastor, la Mila recupera la por i el desànim de la muntanya, però al cap de poc s’esdevé la tragèdia: el pastor mor aparentment perquè cau muntanya avall (l’Ànima s’assassina per robar-lo i treure-se’l del davant), el Matias està viciat al joc i passa les nits amb l’Ànima pels cafès del poble i la Mila serà violada per l’Ànima. És llavors quan decideix separar-se del marit i en un gest heroic se’n torna a la terra baixa sola per trobar la llibertat i assolir la maduresa.

 

L’obra està escrita en un estil ric en imatges i recursos literaris: apareixen sovint les comparacions i les descripcions. El llenguatge és viu i expressiu (amb ús de paraules cultes i dialectals). La intenció de Català serà plasmar la intensitat de les emocions i les tensions interiors de la protagonista davant el descobriment de la realitat.