Els articles

Els articles definits el, la i les articles personals en, n s’apostrofen davant els mots que comencen amb vocal o hac: l’aire, l’illa, l’hora, l’hivern, l’Ignasi, Castellar de n’Hug...

Excepcions:

a) L’article femení la no s’apostrofa davant de paraules femenines que comencen amb i, u, hi, hu àtones: la indústria, la unió, la humitat, la història. Però sí que l’hem d’apostrofar davant de i, u, hi, hu tòniques: l’illa, l’ungla, l´hípica.

b) L’article no s’apostrofa davant de paraules que comencen amb un diftong creixent (i o hi + vocal): el iogurt, la hiena, el iot, la iaia.

c) Tampoc no s’apostrofa l’article davant els noms de les lletres (la o, la ema), la paraula una quan indica l’hora (és la una del migdia) i en casos que l’apostrofació podria crear confusió (la asimetria ─diferent de la simetria─, la anormalitat ─diferent de la normalitat─, la ira ─diferent de la lira).

Dos casos especials:

a) Davant les xifres començades amb so vocàlic, també apostrofem l’article: l’1 de maig, l’11 d’abril, l’11è aniversari.

b) En general, davant les sigles que comencen amb so vocàlic també apostrofem l’article: l’IPC, l’IVA, l’ONU. Però no apostrofem davant les sigles femenines que comencen amb la i o u: la UGT, la UNESCO, la ITV.

La preposició de

La preposició de s’apostrofa davant els mots començats amb vocal o hac, excepte quan va davant l’article masculí (el, els), que llavors es contreu (del, dels): Viu d’il·lusions. No està d’humor. El diari del dia d’avui.

Però la preposició de no s’apostrofa davant les paraules que comencen amb un diftong (i o hi + vocal): exercici de ioga, pastís de iogurt, petjades de hiena.

Els pronoms febles

Els pronoms em, et, es, el, la i en s’apostrofen davant els verbs que comencen amb vocal o hac: m’enganyen, t’agrada, s’espanta, l’han encertat, n’han tingut un.

Excepció:

El pronom la no s’apostrofa davant un verb o un altre pronom que comencin amb una i o una u àtones: la inventaran, la utilitzen, la hi donaran.

Els pronoms em, et, es, ens, el, els i en s’apostrofen darrere un verb acabat en vocal: ajuda’m, lleva’t, creure’s, desperta’l, llença’ls, agafa’n.

Quan coincideixen dos o més pronoms febles en una oració, sovint un d’ells s’apostrofa: me’n vaig, me n’haig d’anar, no s’hi veu. Per escriure correctament les combinacions de pronoms febles, cal seguir aquestes normes:

Davant el verb

Darrere el verb

1. Els pronoms s’escriuen separats si no es poden apostrofar: Aquesta bossa me la van regalar. Això no els ho va dir ningú. Els bitllets us els demanaran a l’entrada. No li ho pots dir d’aquesta manera.

2. S’apostrofa l’últim pronom amb el verb (si aquest comença en vocal) sempre que sigui possible. Me n’aniré del poble. Vigila que no se l’endugui. Agafa’l fort; se te l’emportarà el vent.

3. Quan hàgim d’apostrofar dos pronoms, col·locarem l’apòstrof tan a la dreta com sigui possible: Ja no me’n recordo. Ja t’ho deia. Ves que no te’ls prengui. T’hi enganxaràs els dits.

1. Els pronoms mai no s’escriuen separats. Si no es poden apostrofar, s’escriuen units amb un guionet: Necessito la teva moto; deixa-me-la. Aquí molestem, anem-nos-en. Tot això que ha sobrat, quedeu-vos-ho.

2. S’apostrofa el primer pronom amb el verb (si aquest acaba en vocal) quan no es pugui apostrofar amb l’altre pronom que el segueix: D’entrades, reserva’ns-en dues. Ho poden entendre perfectament: explica’ls-ho bé.

3. Quan s’hagin d’apostrofar dos pronoms després del guionet, col·locarem l’apòstrof tan a la dreta com sigui possible: Aquests fulls que sobren, queda-te’ls. Només podré quedar-m’hi un dia. Miraré de posar-me’l cada dia.