La síl·laba

 

Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula.

Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs...: cuquet, sanguinós, polseguera...).


Tot i que, en general, en una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals, també trobem paraules en què dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba; aleshores parlem de diftongs.

 

1. Els diftongs

 

Un diftong és un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre és una i o una u, ocupen el marge de la síl·laba, com si fos una consonant.


Segons la posició de la i i de la u, distingim dues menes de diftongs:

 

Diftongs creixents

Diftongs decreixents

La u (ü davant de la e i de la i) precedida de g o q i seguida de vocal:

gua, qua: gua-nyar, qua-tre

güe, qüe: se-güent, fre-qüent

güi, qüi: pin-güí, a-qüí-fer

guo, quo: pa-rai-guot, quo-ta

La i o la u precedida de vocal:

ai: ai-re

ei: fein-na

oi: boi-na

ui: cui-na

au: cau-re

eu: teu-la

iu: viu-re

ou: mou-re

uu: duu

La i (o hi) a principi de mot i seguida de vocal: io-gurt, hie-na, ia-ia

La i o la u entre vocals: no-ia, cla-uer, ia-ia.

Observació

No hi ha diftong quan les vocals i o u van entre consonant i vocal. Per exemple: ci-èn-ci-a, cièn-ci-es, es-tà-tu-a, es-tà-tu-es, a-va-lu-a-ci-ó, fu-si-o-nar

 

2. La separació de síl·labes

 

Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents:

  • No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla.
  • No es poden separar les vocals que formen part d’un diftong.
  • Els dígrafs i els grups de lletres que s’han de separar són:

 

rr

ss

sc

ix

l·l

ser-ra

tas-sa

es-ce-na

cai-xa

pàl-lid

cc

tj

tg

tx

tl

ac-cés

plat-ja

met-ge

cot-xe

at-les

tll

tm

tz

mm

mn

rat-lla

set-ma-na

at-zar

im-mò-bil

in-no-cent

 

  • Els dígrafs que no es poden separar són:


gu

fi-gue-ra

qu

es-que-na

ll

pa-lla

ny

ca-nya

 

Els mots compostos s’han de separar d’acord amb els elements que els integren. Per exemple: ben-es-tar (ben+estar), in-hu-mà (in+humà), nos-al-tres (nos-altres).