Les vocals a i e àtones

 

La neutralització de les vocals


La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada. Per exemple: molts parlants pronuncien igual pegar i pagar. Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quan es troben en una síl·laba àtona. Del so que tenen aquestes vocala àtones en diem vocal neutra [ə].


Igualment, molt parlants pronuncien pontet (pont petit) i puntet (punt petit) de la mateixa manera; p[u]ntet, ja que es neutralitzen les vocals o i u quan es troben en una síl·laba àtona (passen a sonar u). Del so que tenen aquestes àtones [u] en diem u feble.

 

SONS VOCÀLICS DEL CATALÀ CENTRAL

Posició tònica

Posició àtona

[a] sal

[з] pèl

[e] vent

[i] mil

[ò] vol

[ó] pols

[u]suc

[ə] saler

[ə] pelut

[ə] ventet

[i] miler

[u] volar

[u] polsim

[u] sucós

 

1. Neutralització i dialectes


La neutralització de les vocals àtones és et tret més característic dels dialectes del bloc oriental (el septentrional o rossellonès, el central, el balear i l’alguerès). En general, aquests dialectes disposen de set sons vocàlics en posició tònica, els quals es redueixen a tres en posició àtona. Observa:

 

Català occidental

Català oriental

p[a]gar

p[e]gar

p[ə]gar

p[ə]gar

Català occidental

Català oriental

p[o]ntet

p[u]ntet

p[u]ntet

p[u]ntet

 

2. Ortografia de la vocal neutra

 

Les normes ortogràfiques de la vocal neutra diferencien dues situacions:

 

a) quan la vocal neutra forma part de la terminació d’una paraula:

          

  • En la terminació dels noms i dels adjectius en singular, normalment hi escrivim e si són masculins i a si són femenins.

El pebre negre

L’ovella negra

 

Excepcions: mapa, dia, mare, llebre, caidraire, amable, poema, patriarca, artista, indígena...


  •  En els noms i adjectius en plural, hi hem d’escriure sempre la terminació -es:

 

Els pebres negres

Les ovelles negres

Atenció als canvis ortogràfics: època-èpoques, plaça-places, piragua-piragües, tortuga-tortugues, esponja-esponges, pasqua-pasqües.


  • En les terminacions verbals, hem d’escriure a en la 1a i 3a persones del singular; en canvi, hem d’escriure e en les altres terminacions (-es, -em, -eu, i –en).

Cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

Perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien.

Excepcions: vine, corre, obre i omple i infinitius de la 2a conjugació b (rebre)

 

 b) quan la vocal neutra es troba a l’interior d’una paraula:

 

  •  Escrivim a o e quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té a o e tònica en la mateixa posició:


glaçó: glaç

planer: pla

 

negror: negre

premsar: premsa  

 

Hi ha algunes paraules que cal memoritzar per saber com les hem d’escriure:

 

Amb a: afaitar-se, ambaixada, arracada, assassí, avaluar, avantatge, avaria, davall, davant, encomanar, peixateria, racó, ramat, rancor, sanefa.

 

Amb e: afegir, assemblea, enyorar, espàrrec, malenconia, meravella, monestir, oreneta, òrfena, polseguera, punxegut, ràfega, resplendor, sergent, treball.