La reducció vocàlica i la neutralització

 

tònica.......................................àtona


[ò] os....................................[u]osset


[ó] ós -------------------------> [u] ósset
[u]

suc.......................................[u]suquet



 

Ortografia de la -o i del -u.

Casos:



1. Paraules masculines que acaben amb el so [u]. Fan el plural en -os



• ferr-o ferr-os 

• ganx-o ganx-os
• 

lleig lletj-os



2. La primera persona del present d'indicatiu s'escriu amb -o:



• jo cant-o

• jo ball-o
• 
jo perd-o
• 
jo sent-o



3.En l'arrel de la paraula, busquem el mot primitiu:



• g.o..sset--> gos
 petit
• p.u..ntet--> punt petit
• 
p.o..ntet--> pont petit



4. Paraules que s'escriuen al revés que en castellà:

• 

amb o: avorrir, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir...

• amb u: bufetada, butlletí, butxaca, cacau, correu, muntanya...



5. Compte amb els pseudoderivats, que no segueixen el mot primitiu:



• b..u..cal--> boca

• cons..u..lar--> cònsol
• 
c..u..rvatura--> corb



6. Canvis en l'arrel d'alguns verbs:



• collir, collim, collia, collíssim, collint... / cullo, culls, cull, cullen...

• sortir, sortim, sortia, sortissin, sortint... / surto, surts, surt, surten...



7. Totes les formes dels verbs poder i voler s'escriuen amb -o, excepte la 1a persona del present d'indicatiu (puc, vull), tot el present de subjuntiu (pugui..., vulgui...) i tot l'imperatiu (pugues..., vulgues...)

 pogut, podem, podia, poguessin, podent...
volgut, volem, volia, sortissin, sortint...