Síl·laba

La síl·laba

Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula.

Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs...: cuquet, sanguinós, polseguera...).

Tot i que, en general, en una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals, també trobem paraules en què dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba; aleshores parlem de diftongs.

1. Els diftongs

Un diftong és un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre és una i o una u, ocupen el marge de la síl·laba, com si fos una consonant.

Segons la posició de la i i de la u, distingim dues menes de diftongs:

Diftongs creixents	Diftongs decreixents
La u (ü davant de la e i de la i) precedida de g o q i seguida de vocal: gua, qua: gua-nyar, qua-tre güe, qüe: se-güent, fre-qüent güi, qüi: pin-güí, a-qüí-fer guo, quo: pa-rai-guot, quo-ta	La i o la u precedida de vocal: ai: ai-re ei: fein-na oi: boi-na ui: cui-na au: cau-re eu: teu-la iu: viu-re ou: mou-re uu: duu
La i (o hi) a principi de mot i seguida de vocal: io-gurt, hie-na, ia-ia
La i o la u entre vocals: no-ia, cla-uer, ia-ia.
Observació No hi ha diftong quan les vocals i o u van entre consonant i vocal. Per exemple: ci-èn-ci-a, cièn-ci-es, es-tà-tu-a, es-tà-tu-es, a-va-lu-a-ci-ó, fu-si-o-nar

2. La separació de síl·labes

Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents:

No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla.
No es poden separar les vocals que formen part d’un diftong.
Els dígrafs i els grups de lletres que s’han de separar són:

l·l

ser-ra

tas-sa

es-ce-na

cai-xa

pàl-lid

ac-cés

plat-ja

met-ge

cot-xe

at-les

tll

rat-lla

set-ma-na

at-zar

im-mò-bil

in-no-cent

Els dígrafs que no es poden separar són:

fi-gue-ra

es-que-na

pa-lla

ca-nya

Els mots compostos s’han de separar d’acord amb els elements que els integren. Per exemple: ben-es-tar (ben+estar), in-hu-mà (in+humà), nos-al-tres (nos-altres).